Contra el fracking (2)

No és la primera vegada que ens ocupem del fracking en aquest blog. El 15 de març passat ens vam fer ressò de la carta-manifest En defensa dels nostres pobles que es va publicar al diari el País el dia 12 de març i el dia 29 de març vam donar difusió al pronunciament contra el fracking que va fer la Junta Rectora del Parc Natural del Penyagolosa.

Ara, el tema del fracking torna a estar d'actualitat. La Plataforma Anti-fracking de les Comarques de Castelló ha difòs fa uns dies aquest comunicat:

El Consell autoritzará el fracking a Castelló

     La Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló valora molt negativament les explicacions fetes pel Secretari Autonòmic a la darrera Comissió d'Industria.

     Aquesta Comissió d'Indústria per a tractar el tema del Fracking, i que estava demorant-se des de maig, s'ha dut a terme aquest dimecres, en la qual el senyor Monsonís, va fer constar les gestions dutes a terme pel Govern Valencià en quant a la sol·licitud de tres permisos d'investigació d'hidrocarburs mitjançant la tècnica del fracking a les Comarques del Nord Castelló.

     Entre les explicacions que va donar a la resta de partits de les Corts, caben destacar el fet d'haver demanat un informe a l'Advocacia de la Generalitat per tal de veure els terminis legals del procediment.

     Així mateix, va informar que des de la Generalitat no troben cap impediment per solvència econòmica a l'empresa, considerant a Montero Energy una filial de la matriu R2Energy; i que així opinava també el Ministeri d'Industria.

     Però tal vegada la pitjor de les informacions que va donar en eixa compareixença és que des del Govern Valencià no pensen fer cas a cap dels Informes Tècnics existents fins ara, ni tampoc al dut a terme des de la Diputació de Castelló.

     Per tot això, des de la Plataforma considerem que el Govern Valencià es burla de les més de 1700 al.legacions al projecte, dels 30 municipis, la majoria del seu propi partit polític, que ja han rebutjat el fracking, i a tota una Diputació de Castelló.

     Exigim al senyor Moliner, com a President del Partit Popular de la Província de Castelló, però el que per a nosaltres és més important, com a President de la Institució de la Diputació de Castelló; que actue amb la responsabilitat que el càrrec que ostenta, i trenque totes les disciplines de vot i obediència interna que pugui tenir, i que defensi al territori al qual representa i per al qual treballa.

     Aquesta nova predisposició a favor de tècniques destructives d'economia, de territori i de medi ambient que està donant a conèixer el Govern Valencià, està obligant a aquesta Plataforma Ciutadana a estudiar accions legals contra la Llei Estatal que està a punt d'aprovar-se per la qual es facilitaran els terminis per a obtenir els permisos; així com contra el propi Govern Valencià si continua en la línia de veure aquests projectes amb bons ulls i al final els aprova.

     Així mateix, animem a tots els municipis posicionats en contra, que assumisquen que no va a ser suficient amb aprovar mocions plenàries, i que ara ve l'utilitzar tots els mecanismes al seu abast per a garantir el compliment d'aquestes mocions.

----------oo000oo----------

El fracking no és un tema menor i encara que el nostre terme municipal no està afectat directament pels sondejos, si s'autoritza el fracking en pagarem les conseqüencies com dels altres pobles afectats. Arreu del món hi ha moviments en contra i les conseqüències nefastes per al medi ambient d'aquest sistema d'extracció de gas i petroli ja són ben conegudes. Les més importants, per citar-ne només dues, potser siguen la contaminació dels aqüífers i la possibilitat de generar moviments sísmics.

Recentment el Parlament de Catalunya ha prohibit el fracking a Catalunya després d'escoltar els informes de la Comissió d'experts que va crear el parlament.

El Govern Valencià, en canvi, no pensa fer-ho tot i la opinió contrària del Consell Valencià de Cultura i l'informe que va encarregar la Diputació de Castelló, el resultat del qual és contrari a la implantació d'aquesta tènica. Us recomane que el llegiu complet (Informe Diputació complet) però si no teniu temps, podeu llegir les conclusions a la pàgina 78.

Si voleu saber més sobre el fracking us recomane aquests enllaços i vídeos:

Per entendre clarament què és el fracking us recomane que visiteu aquesta pàgina de RTVE: Fracking: la fiebre del gas en la qual s'explica gràficament enquè consisteix el procediment i quins riscos té. Aquest treball és rigurós, objectiu i molt didàctic.

A You Tube trobareu moltíssims videos sobre el fracking. La major part en anglés o en anglés i subtitulats en castellà. Com a exemple us recomane que mireu aquest tot i que n'hi ha de més espectaculars:

En aquest recull de premsa trobareu informacions recents sobre el fracking:
2013/02/05 El País: El Gobierno Valenciano abre la puerta al fracking en el norte de Castellón
2013/07/21 El País: La mesa de expertos de la Diputación no quiere"fracking" en Castelló
2013/10/10 Ara.cat: La Generalitat Valenciana permetrà el fracking al nord de Castelló...
2013/11/21 El Set: El Consell autoritzarà el fracking a Castelló

2013/11/26 Levante: El CVC se opone al fracking

Informe encarregat per la Diputació de Castelló sobre l'extracció d'hidrocarburs amb fractura hidràulica (fracking)

En aquest enllaços trobareu moltíssima informació. Us recomane especialment el primer perquè oferix informació més propera a nosaltres i el segon perquè té molt de mateiral explicatiu.
Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló 
Plataforma anti-fracking 
Teruel sin fractura
Fracking Ez Araba 

Ciutadans en lluita

Arreu del món hi ha gent que lluita pel que creu just. Canvien les dimensions i el tipus de les catàstrofes a evitar però els objectius són els mateixos. Comparat amb la megamineria de l'or, contra la que es lluita a Sud-Amèrica o a la mateixa Galícia, contra el fracking, o contra la incineració, el cas de la Bassa Roja de Costur ha estat una xicoteta victòria però la manera de lluitar i encarar els problemes és la mateixa arreu del món: informació, transparència, mobilització ciutadana i democràcia real. Invertiu uns minuts del vostre temps en la lectura d'aquesta notícia. És emocionant i fa goig saber que no estem sols. Per cert, gràcies per la notícia Raül i... coratge.

El pueblo que decidió dejar el oro bajo tierra

Foc purificador?

Un video per a reflexionar sobre els residus i el seu tractament. Són 30 minuts molt interessants.

El escarabajo verde - Fuego Purificador

• El escarabajo verde - Fuego Purificador

Sobre el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)

Uns dels temes sobre els quals parlarem a la V Assemblea serà com ens pot afectar el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). Un dels aspectes que més ens pot afectar és la ubicació d'abocadors al nostre terme municipal.

Aquest és el mapa de zones aptes per a abocadors (color verd) i de zones on també poden ser ubicats però que estan pendents d'estudi (color groc).

Com podeu veure hi ha una zona verda a la parida de l'Algepsar / Camirel (tocant els termes de Figueroles i l'Alcora) just on tenim un dels pous d'aigua que abasteix el poble. Una altra zona triangular a l'est del Mas d'Avall (des del Fangassar, passant per la Palafanga i arribant a l'Olivar). Una altra zona més a l'est (Perxet, Bustal i torna cap a la Palafanga). I una altra zona al límit amb els termes de Vilafamés i les Useres, a la partida del Molinar. A més hi ha tres zones grogues pendents d'estudi. (Cliqueu sobre el mapa per augmentar-lo)

Curs de cooperativisme

 "Foment del Cooperativisme i l'Economia social al medi rural".

Durada: 6 hores, en dos sessions de 3 hores cadascuna els dies 6 i 7 de juliol.

Preu: 12€ per persona.

Reunió informativa: Divendres 21 de juny a les 18:00 hores al saló de baix de l'Ajuntament de Costur.

Telèfons de contacte: 964388019 i 686034892

Resum de l'activitat:
L’activitat consistirà en un taller dividit en diferents blocs temàtics on es tractarà què és l’economia social i el cooperativisme, què poden aportar al medi rural i el desenvolupament local i amb quins recursos comptem per fomentar-lo als nostres municipis i emprendre projectes d’autoocupació.

Mitjançant la metodologia del taller, ens aproximarem als conceptes del cooperativisme i l’economia social, per examinar el seu potencial de cara al desenvolupament sostenible al medi rural.

Continguts:

1. Introducció a l’Economia Social i el Desenvolupament Local.
2. Experiències i bones pràctiques d’Economia Social al medi rural.
3. Emprenedoria i Cooperativisme: Crea la teua cooperativa!
4. Les finances alternatives: invertint i finançant l’economia social. 
5. Cóm podem finançar i fer viable el nostre projecte d'economia social?

Impartit per:
Raül Beltran Benages: Sociòleg i Màster en Desenvolupament Local. Experiència en investigació i formació sobre projectes d'economia social i solidaria. Està vinculat a experiències i projectes d'economia social i finances alternatives. 
Iñaki Martí Lliberós: Llicenciat en Dret. Amplia experiència docent en materia d'emprenedurisme i Formació i Orientació Laboral. Asessorament en Dret Laboral i Iniciativa emprenedora.

Paratachycampa hispanica a la Cova de l'Artiga

Canal 9 ha informat avui (13/06/2013) que investigadors valencians han descobert a la cova de l'Artiga de Costur un invertebrat cavernícola únic al món. És blanc, cec i amb unes antenes llargues que li permeten moure's per la foscor.

La troballa és excepcional perquè a Mèxic també viu una espècie similar. Esta distribució tan separada és fruit de la segregació dels continents fa 220 milions d'anys quan el territori castellonenc i el mexicà estaven units.

Fotograma de la notícia de Canal 9.

Paratachycampa hispanica. Fotografia de l'Espeleo Club Castelló.

Podeu veure el vídeo de la notícia en aquest enllaç:

Descobrixen un insecte únic a una cova de Costur

La notícia també ha aparegut al Mediterràneo d'avui 14/06/2013:

Hallan en Costur un insecto anterior a los dinosaurios

i a La Veu de l'Alcalatén:

Paratachycampa hispanica a un avenc de la Bassa Roja de Costur

Podeu trobar més informació al blog de l'Espeleo Club Castelló: 

Paratachycampa hispanica en la provincia de Castellón

El rei del carbó

Divendres passat el programa Equipo de investigación de la Sexta va emetre un interessantíssim reportatge sobre la desaparició de mig milió de tones de carbó propietat de l'estat. En aquest documental es mostra la manera d'actuar del pressumpte responsable de la desaparició del carbó i la seua particular manera de dedicar-se a la mineria.

Si no vau veure el reportatge ho podeu fer ara en aquest enllaç:

El rey del carbón (la Sexta)

Tríptic informatiu sobre la mina de la BR

Aquest és el tríptic informatiu sobre la mina de la Bassa Roja que es va distribuir a la Mostra Cultural de l'Alcalatén de Figueroles el passat dia 1 de juny.

Cliqueu sobre les imatges per ampliar-lo i llegir-lo.

NO a la megamineria contaminant

Vaja per davant que la gravetat del problema de què parlem en aquesta entrada només té alguns punts de en comú amb la mina de la Bassa Roja com per exemple el tipus d'explotació: a cel obert.

Les megamines d'or com la que es preten instal·lar a Galícia són molt més nocives i molt més agressives per al medi ambient que les d'àrids. Només cal tenir en compte que per a obtenir 1 quilo d'or s'utilitzen 128 quilos de cianur, compost qquímic altament tòxic, és generen 4000 tones de material de rebuig i s'alliberen al medi ambient 250 quilos d'arsènic, també altament tòxic, finament molt i molt soluble en l'aigua que abans estava atrapat a les roques i era difícilment soluble.

A Galícia s'ha posat en marxa un moviment per evitar que les multinacionals de la megamineria arrasen el territori i contaminen irreversiblement el medi ambient. Tota la informació sobre el tema la podeu trobar al web de la Sociedade Galega de Historia Natural.

Serafín Gonzalez Prieto ha encetat una campanya de recollida de signatures a Change.org per intentar aturar aquest projecte de megamineria. La campanya s'enceta amb aquest vídeo promocional (més de 280.000 visites a YouTube i més de 925 comentaris) en el qual personalitats galegues rellevants del món de la cultura i de la ciència pretenen conscienciar l'opinió pública per aturar aquestes explotacions que només benficien uns pocs i perjudiquen als mateixos de sempre.

Si voleu signar contra la megamineria a Galícia només heu de clicar l'enllaç que hi ha al final d'aquest text. Allà trobareu més informació sobre el problema. Us recomane que la llegiu:

https://www.change.org/es/peticiones/que-no-arrasen-galicia-paremos-la-megaminer%C3%ADa-contaminante?utm_source=action_alert&utm_medium=email&utm_campaign=25223&alert_id=kFfPVuyhEz_GfSIoDjGoO

Potser hauríem (d'anar) d'haver anat al cine

Per desemboirar-nos el cap, reflexionar i aprendre, potser hauríem d'anar més al cine. No es per fer propaganda però em comenten que aquesta pel·lícula és força interessant. Actualment Tot i que em vaig assabentar ahir que estava en cartellera als cines CineBox de Castelló, al Centre Comercial la Salera, ja no cal que ho intenteu: l'han llevada. Haurem d'esperar el DVD.

Sinopsi de la pel·lícula (treta de La Butaca.net):

En “Tierra prometida (Promise land)”, Steve Butler es un vendedor que ha recorrido un largo camino desde su granja natal hasta la empresa en la que trabaja. Pero su trayectoria cambia de rumbo cuando llega a un pueblo donde encuentra muchos corazones abiertos y también muchas puertas cerradas. Steve y su compañera de trabajo Sue Thomason llegan a McKinley, un pueblo duramente golpeado por la crisis financiera de los últimos años. Los dos representantes están convencidos de que los habitantes de McKinley estarán encantados de aceptar la oferta de su empresa a cambio de dejarles perforar pozos en sus granjas. Lo que en principio iba a ser un trabajo fácil y una estancia corta se complica profesionalmente cuando el respetado profesor de instituto reúne a los habitantes para explicarles de qué se trata, y personalmente cuando Steve conoce a Alice. Pero las cosas se ponen mucho peor con la llegada de un ecologista.

Podeu llegir més sobre la pel·licula i veure el trailer a La Butaca.net

L'Alcalatén, territori intel·ligent

Hem llegit aquesta notícia a la premsa i pensem que és molt interessant. Recollirem més informació i en parlarem a la propera assemblea.

L'Alcalatén, territorio inteligente 

NO a la MAT

Al pas que anem entre el fracking, les MAT (línia de Molt Alta Tensió) i les mines a cel obrert no quedarà cap lloc habitable a les nostres comarques.

Companys de Vilafamés ens fan arribar les inquietuds i incerteses que els amenacen amb la instal·lació d'una línia de Molt Alta Tensió i ens demanen que els donem difusió. Al blog NO MAT A VILAFAMÉS trobareu tota la informació sobre aquest altre problema mediambiental que també ens amenaça a tots.

Continuarem informant-vos i estarem en contacte amb els companys de Vilafamés.

En defensa dels nostres pobles

Les comarques del nord castellonenc estan en alerta pel tema de la fractura hidàulica, més conegut pel terme anglés fracking. L'amic Ximo Roca ens ha fet arribar l'enllaç a aquesta carta manifest adreçada a la Consellera Bonig publicada al diari El País el dia 12 de març. Ens demana que li donem la màxima difusió a les xarxes socials i així ho fem.

El tema pot ser extremadament greu i cal que tots siguem conscients que el que ens jugem, per culpa de la irresponsabilitat dels nostres governants i d'algunes empreses que només volen guanyar diners sense importar-los gens ni miqueta les conseqüències, és el futur dels nostres pobles, el futur de la nostra gent. Quin pervindre els deixarem als nostres fills i als nostres néts?

A més, al final del text hem penjat un parell de vídeos per explicar què és el fracking i quins són els greus perills que comporta. A You Tube en podeu trobar moltíssims més.

En defensa dels nostre pobles

Carta oberta a la consellera Isabel Bonig

Encara que vosté semble haver pres ja la decisió a favor d’autoritzar el fracking a les comarques del nord de Castelló, els que ací escrivim i les entitats que representem volem ser escoltats pels nostres governants i al mateix temps alertar a tota la població.

Vostè té en les seues mans una decisió de la màxima gravetat. Molts dels qui viuen en els pobles afectats es pregunten a hores d'ara si podran continuar bevent l'aigua de l'aixeta en cas que, com ha passat en alguns indrets, aquesta és contaminada de forma irreversible per l'aplicació de la tècnica del fracking.

La pregunta és plenament raonable i seria bo que també vostè compartira aquesta preocupació. Si l’aigua subterrània, i d'ací la de fonts i brolladors, aigües superficials, proveïments urbans, turístics i agropecuaris conté ingredients venenosos i cancerígens, es podrà seguir mantenint i promocionant el turisme litoral i d’interior, cultivant la terra, produint aliments, gestionant els boscos i engordint els ramats?

Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs, per més que l’empresa canadenca Montero Energy estiga molt interessada en fer negoci amb aquest tema.

Parlem d’un cas de gran gravetat. Vaja per endavant que els signants d’aquesta carta som plenament conscients de la necessitat d'aconseguir noves fonts d'energia, i estem a favor del progrés i el desenvolupament, entès això sí com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles?

La decisió d’autoritzar o no a Montero Energy a aplicar el fracking a Castelló hauria de ser fàcil de prendre. Només caldria recórrer al ‘Principi de Prevenció’ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d’un territori és greu i alhora irreversible. Com ja ha fet el govern francès, o el de Cantàbria o Aragó, o com van defendre amb passió la senyora Rita Barberà i el senyor Juan Cotino quan les prospeccions, en aquest cas a la mar, afectaven la seua àrea d'influència.

És això mateixa -recórrer al “principi de prevenció”-, el que li reclamen molts dels Ajuntaments i associacions de les tres comarques afectades. Des de les comarques de Castelló no s'entén com la contundència que en el seu moment van tindre la Generalitat i l'Ajuntament de Valencià, ara s'ha tornat en ambigüitat o en senyals favorables a l'aprovació.

No podem refiar-nos de la sort i esperar que ací no arribe la catàstrofe mentre creem durant 8 o 10 anys uns poquets llocs de treball. Quin alcalde optaria per crear 5 o 6 llocs de treball si això comportarà probablement convertir el poble en un lloc inhabitable? Quan sabem que hi ha un alt risc de contaminació irreversible la menor probabilitat és inacceptable. I a més a més, una gran amenaça vital a 41 pobles no es compensa amb cap contrapartida econòmica, ni petita ni gran. No cap avantatge pot compensar la destrucció total d’un bé.

Sabem, a més a més, que en cas que es trobara gas, en un màxim de quinze anys el negoci de Montero Energy haurà acabat i ens haurà deixat un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infraestructures.

S’ha d’insistir però, que és del tot improbable que la contaminació no es produïsca, hi han multitud d’estudis que alerten del risc que comporta l’ús de la tècnica del fracking. A tall d’exemple en citem ací només un, l’informe “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi ambient i la salut humana” elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea, en el qual es conclou que “...l'explotació del gas d’esquist, a través del fracking; presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana".

I a la pàgina 20 diu : “L'aigua podria contaminar-se amb substàncies químiques procedents del procés de fracturació, però també amb aigües residuals procedents dels dipòsits que contenen metalls pesants (per exemple, arsènic o mercuri) o partícules radioactives. Els accidents dels camions de transport, les fuites de les canonades de recol·lecció, basses d'aigües residuals, compressors, etc., Els abocaments provocats per accidents (per exemple, l'explosió d'una font de fluid de fracturació o aigües residuals), els danys en la cimentació i la canonada de revestiment o simplement els fluxos no controlats al subsòl a causa d’esquerdes artificials o naturals en les formacions (rocoses) podrien constituir possibles vies de migració cap a aigües subterrànies i de superfície.”

El fracking consisteix en la creació de fractures noves, o l'eixamplament i propagació de fractures naturals ja existents a la roca, mitjançant la injecció d'aigua barrejada amb sorra i additius químics a molt alta pressió (fins a 700 atmosferes). Aquesta fracturació induïda genera una permeabilitat artificial que permet extreure de manera rendible gas atrapat en formacions inicialment impermeables.

En el cas castellonenc el perill de contaminació de l’aqüífer és màximament probable. Les margues compactes d’origen marí del Juràssic, roques sobre les què Montero Energy diu que hauria d'aplicar la fracturació hidràulica per extreure’n el gas, i les formacions rocoses que conformen l’aqüífer del Maestrat es solapen o s'intercalen estretament, fins el punt de poder ser contigües. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaròs-Peníscola i Torreblanca-Orpesa. Encara que internament té alguna compartimentació semipermeable es pot dir que, en conjunt, forma un volum rocós totalment connectat des del punt de vista hidràulic. És a dir, un fluid contaminant vessat a Catí, per posar un exemple, podria afectar qualsevol altre municipi de la zona costanera.

L'interior de Castelló fa un segle que pateix una greu crisi de despoblament. Tanmateix, darrerament, i malgrat el crític panorama general, està posicionant-se dins el segle XXI, concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur. I vostè sap perfectament que els hidrocarburs d’esquist constitueixen les darreres glopades mediambientalment catastròfiques d’uns combustibles fòssils que van ser l’energia del segle XX. Quina imatge té vostè dels nostres pobles? Els pobles de les comarques del nord estan al segle XXI i volen mirar cap al futur.

Qui prendrà una decisió històrica, que pot convertir en inhabitables els pobles de les comarques del Maestrat i els Ports? Serà la nostra Generalitat qui ho faça quan es rebutja en altres llocs? Serà vostè, consellera Bonig? És això actuar responsablement? I si autoritzen el fracking i esdevé la catàstrofe, de què ens servirà aleshores acusar-la a vostè d’irresponsable per autoritzar unes prospeccions que poden deixar inhabitables les nostres comarques? Vostè ens ho haurà llevat tot.

No deixe que això passe. No es preocupe per l’empresa Montero Energy i pose més atenció en el present i el futur de la gent dels pobles del nord de Castelló.

Artur Aparici. Observatori Rural UJI, Ramon Mampel. Traiguera. Llaurador i Cooperativista, Carles Santos. Vinaròs. Músic, Anabel Ejarque. Associació Agents de Desenvolupament Local de Castelló. Guillem Palomo. Centre Excursionista de Castelló, Fina Gonell. Enginera Agrònoma. Cooperativista, Ximo Gual. Vistabella. Professor UJI i Cooperativista, Nel·lo Monfort. Vallibona. Metge Tesa Giner. Tècnica educativa. Villores, Sergi Marín. Ares. Enginyer Agrònom, Hilari Jaime. Canet Lo Roig. Llaurador i Cooperativista, Ana Vilalta. Herbés. Arquitecta, Vicent Goterris. Unió de Llauradors, Mercè Correa. Alcossebre. Professora UJI. Andrés Cumba. La Jana. Tècnic Agrari, Àlvar Anyó. Benicarló. Agricultor ecològic, Ana Querol. Vilafranca. Tècnic Cultural, Tomàs Segarra. Sant Mateu. Tècnic Cultural. Ana Garcia. Vilafranca. Treballadora Social, Manolo Quixal. Càlig. Professor UJI, Julio Bayot. Ares. Veterinari i ramader. Esteban Domenech. Torreblanca. Club Muntanya Salta-Ribes, Toni Albert. PLataforma Ciutadana No a la Contaminació, Mary Savage. Vilafranca. Traductora, Jaume Barbé. Arxipèlag Comarcal Maestrat, Ramón Prades. Ares. Agent Mediambiental, Ana Roda. Mestra a Benassal. Ares, Ramon París. Benicarló. Editor, Beatriu Escuder. Sant Mateu. Professora UJI, Josep Mª Zapater. Vilafranca . La Xalera Teatre. Mariano Bueno. Benicarló. Agricultor ecològic, Juan-Luis de Javier. Alcossebre. AAVV Ribamar, Ximo Laborda. Torreblanca. Associació el Formiguer, Roberto Traver. Torreblanca. Club Caçadors "El Lince", Enrique Luque. Vinaròs. APNAL, Sebastián Fabregat. Vinaròs. AAVV Migjorn, Josep Adell. Morella. La Nevera. Vicenç Roda. Les Coves. Plataforma Anti RTP, Elena Bort. Torreblanca. Club d'Espeleologia Penya 69, Ezequiel Llorach. Peníscola. AAVV Camí Vell

 

 

EL CEIP de Costur rep un premi d'educació ambiental

El CEIP de Costur ha rebut el premi d'AVEADS (Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible) per la seua trajectòria en educació ambiental i pel projecte "Vivim la Natura".

Enhorabona i endavant. Que ho passeu bé al Mas de Noguera!

Més informació a La Veu de l'Alcalaten