divendres, 29 de març del 2013

Contra el fracking



La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa ens demana que donem la màxima difusió al pronunciament contra el fracking que van aprovar el passat dia 13 de març de 2013.


 
El pla de Vistabella amb el Penyagolosa al fons (Foto: Jesús Bernat)


PRONUNCIAMENT DE LA JUNTA RECTORA DEL PARC NATURAL DE PENYAGOLOSA SOBRE LES PROSPECCIONS D’HIDROCARBURS PER FRACTURA HIDRÀULICA AL TERME DE VISTABELLA O A L’ÀMBIT DEL PLA D’ORDENACIÓ DE RECURSOS NATURALS (P.O.R.N. PENYAGOLOSA).

Dimecres, 13 de març de 2013

El 28 de Setembre de 2012 l'empresa Montero Energy Corporation SL, dedicada a l'extracció de gas i petroli de pissarra, va sol·licitar tres permisos d'investigació d'hidrocarburs a les comarques castellonenques. Els permisos, ocupen una extensió superior a les 195.000 hectàrees de 41 municipis entre els quals figura el terme municipal de Vistabella. Aquestes peticions pretenen l’extracció de gas i petroli pel procediment de fractura hidràulica (fracking).

A hores d’ara, hi ha multitud d’estudis que alerten del risc que comporta l’ús de la tècnica del fracking. A tall d’exemple, l’informe “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi ambient i la salut humana” elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea, conclou que “...l'explotació del gas d’esquist, a través del fracking presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana". Aquest informe destaca particularment els riscos de contaminació de l’aigua per diferents causes (fracturació, fuites, abocaments, accidents....).

En el cas castellonenc el perill de contaminació de l’aqüífer és màximament probable. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaros‐Peníscola i Torreblanca‐Orpesa.

D’altra banda, l’explotació d’hidrocarburs ens deixaria un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infrastructures.

Hi ha per tant, una alta probabilitat que aquests treballs de prospecció pel procediment de fractura hidràulica tinguen els següents impactes negatius a Vistabella i per tant a la zona PORN del Parc Natural de Penyagolosa:
1. Contaminació irreversible dels aqüífers, en una zona amb ben poques alternatives per ser l’aigua un bé altament escàs.
2. Pèrdua irreversible de fonts d'aigua, amb efectes desastrosos en flora i fauna i en la ramaderia, el turisme i l’agricultura.
3. Contaminació ambiental per metalls pesants i substàncies tòxiques i perilloses.
4. Devastació ambiental i paisatgística irreversible.

La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa considera que l’autorització d’aquestes prospeccions constituiria una amenaça al desenvolupament social, econòmic i cultural de Vistabella i de la resta de pobles afectats. Considerem que cal optar pel progrés d’aquests pobles, entès com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles? Aquesta Junta opta pel futur concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur pels pobles i pel medi ambient.

La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, en el mateix sentit que es van pronunciar les Juntes Rectores d’altres Parcs Naturals quan les prospeccions afectaven a la costa valenciana, exigeix que s’aplique el ‘Principi de Prevenció’ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d’un territori és greu i alhora irreversible. Considerant els efectes negatius que aquestes prospeccions tindran sobre el medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic, ens pronunciem en el sentit que es denegue la sol·licitud de permís d’investigació d’hidrocarburs al terme de Vistabella o a l’àmbit del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (P.O.R.N. Penyagolosa), presentada per l’empresa Montero Energy Corporation SL.

dijous, 28 de març del 2013

Nous permisos d'investigació minera per al terme de Costur


Com sabeu, l'empresa CAPLANSA va sol·licitar el 26 de juliol de 2005 un permís d'investigació de la Secció C (núm reg. 2922) sobre 138 quadrícules mineres (temes de Costur, Vilafamés, les Useres, Figueroles i Costur)  que finalment es va concretar en una sol·licitud (de data 1 de juny de 2010) d'autorització d'explotació d'àrids de la Secció A per al pla de la Bassa Roja, que és la qua centra la nostra atenció a les assemblees.

Aquesta autorització d'explotació, però, no és l'unica que afecta el terme municipal de Costur. A  la pàgina web del Catastro Minero del Ministerio de Industria, Energía y Turismo hem trobat altres dos sol·licituds de permisos d'investigació minera de la Secció C que a hores d'ara estan en tràmit i pendents de ser atorgats. Ambdós permisos s'han demanat sobre les mateixes quadrícules mineres (vegeu els mapes que hi ha més avall) i, a més del terme de Costur, afecten també els termes veïns de les Useres i Figueroles.

El primer (núm. reg. 2953) va ser sol·licitat el 19 d'abril de 2012 per José Solaz Olivert, un empresari de Cullera (València) que  té una empresa dedicada a l'extracció de roques, pissarres, arglies i altres productes per a la construcció.

El segon (núm. reg. 2960) va ser sol·licitat uns mesos després, el 19 de juliol de 2012, per un gabinet d'enginyeria de Castelló de la Plana, Agua, Minería y Medio Ambiente SL per al mateix recurs i sobre les mateixes quadrícules mineres.

Com podeu observar aquestes tres quadrícules mineres inclouen la zona del barranc de les Olles, el pont de Sidreta, el pla del Maneguet, la Foieta, i part del Collado i del Camirel, tot al voltant de la carretera CV-165. 






dimecres, 27 de març del 2013

Laurentino Martí ens recolza amb una imatge

Laurentino Martí ens ha cedit, amablement, la imatge d'una aquarel·la seua perquè la utilitzem com a símbol de l'oposició a la pedrera de la Bassa Roja.

La imatge representa una Bassa Roja en perill de desaparició que sembla escolar-se per un forat central, un desguaç d'incert final que confiem no acabe engolint-se el patrimoni natural de les futures generacions de costurenques i costurens.

El mateix Laurentino ha elaborat a partir de l'aquarel·la un logotip amb el lema Salvem la Bassa Roja que ocuparà des d'ara la part superior de la barra lateral del blog i qualsefol de les dues serà utilitzada d'ara endavant per a cartells, documents i quantes finalitats consideren oportunes la PNC Secció Costur i l'autor de l'obra.

Gràcies per la col·laboració i el recolzament.




 

dimarts, 26 de març del 2013

Acta de la 2a assemblea veïnal (2013/03/16)



Un moment de la celebració de la segona assemblea veïnal el dia 16 de març de 2013.

Hora d'inici: 18:10. Assistents: entre 70 i 80 persones.

ORDRE DEL DIA
1.- Lectura de l'acta de l’assemblea anterior
2.- Funcionament i finançament de la Plataforma NO a la Contaminació.
3.- Novetats des de la darrera assemblea
4.- Proposta de manifest, debat i aprovació, si s'escau.
5.- Propostes d'actuació immediata.
6.- Recollida de signatures.


1.- Lectura de l’acta de l’assemblea anterior.

Es llig l’acta anterior

2.- Funcionament i finançament de la Plataforma NO a la Contaminació
 

S’expliquen la història de la Plataforma No a la Contaminació i els seus objectius:

Article 4t fins:
L’existència d’aquesta Associació té com a fins:

  • Defensa i protecció del patrimoni natural, cultural, d’ordenació del territori i urbanístiques.
  • Accions encaminades a conscienciar als ciutadans sobre la necessitat de conservar la naturalesa i les implicacions en la salut pública
  • Per el seu caràcter eminentment social, aquesta Plataforma no s'adscriu a cap partit polític determinat ni podrà servir a altres fins que no siguen els abans anomenats, sense que això signifique renuncia alguna a la participació que, en la vida pública, li corresponga com entitat social, a través de les línies que establisca la legislació vigent en aquell moment.

També s’explica la forma de fer-se soci i de participar econòmicament. Cal omplir la butlleta d'inscripció. La inscripció és gratuïta i no es paguen quotes obligatòries. El número d'afiliats ens dona força davant les administracions i recolzament per tirar endavant. Els socis de la plataforma no paguen inscripció ni quota fixa, però si que els demanem que, si poden, facen aportacions voluntàries al compte de la Plataforma no a la Contaminació (Caixa Rural de l'Alcora, 3113-0499-16-0020758223), tot fent constar al concepte de l'ingrés l'expressió "Secció Costur". A l'assemblea es va parlar d'aportacions econòmiques d'uns 10€ anuals, sempre depenent de les possibilitats de cadascú. També es poden donar en mà als representants de la Plataforma i ells faran l’ingrés.


3.- Novetats des de la darrera assemblea. 

Es fa una explicació sobre la informació nova referent a la mina de què hem tingut notícia des de la darrera assemblea i de la situació actual del projecte.
 

L’adjudicació definitiva del contracte a l'empresa CAPLANSA es va signar l’any 2010 pel Decret d’Alcaldia 41/2010.

Per a tenir l’autorització d’explotació l’empresa encara ha d’aconseguir:

  • La Declaració d’Impacte Ambiental;
  • La Declaració d’Interès Comunitari;
  • La Llicència Ambiental;
  • El Projecte d’Ocupació i Desviament del camí ramader número 6;
i, per tant, encara tenim per danvant períodes d'exposició pública per fer al·legacions.

Respecte al que es va dir a la darrera assemblea sobre el pagament de l’arrendament de la parcel·la i del pagament d’un cànon per l’extracció de pedra, s’informa que pel lloguer dels terrenys l’empresa ha de pagar un cànon fix de 6000 €/any (+ actualització de l’IPC + IVA) i un variable de 0,30 €/m3 de calcària extreta, però que, segons el plec de clàusules administratives del contracte signat amb CAPLANSA, es cobrarà el cànon fix sempre que el valor del variable no excedisca la suma de 6000€ anuals, mentre que si el valor del cànon variable és superior a 6000€ no serà necessari pagar el cànon fix.

Per part d’alguns assistents s’apunta la possibilitat de buscar i denunciar possibles defectes administratius respecte al temps, la forma o l’exposició pública del projecte, tot insistint en la necessitat de denunciar com a única via de frenar el projecte.

En la mateixa línia s’apunta la possibilitat/necessitat de comptar amb un jurista que revise la documentació i el contracte, per tal de buscar possibles irregularitats que ens ajuden a aturar el projecte.

S’informa que l’arrendament de la parcel·la s’ha fet per vint anys improrrogables, però l’empresa, en el seu avantprojecte, ha dissenyat un pla d’explotació de 30 anys i caldria saber quines conseqüències pot tenir aquest desfassament.

Des del públic s’explica que hi ha dues classes d’explotacions, les de la classe A i les de la classe C. Actualment el projecte de la Bassa Roja està demanat per la classe A però en finalitzar els 20 anys pot passar a la classe C i si no s’arriba a un acord amb l’Ajuntament l’empresa podria expropiar la parcel·la. També s’aclareix que a Conselleria no ha arribat el projecte del nou accés i que per tal de fer la desviació de la pista, arribat a un punt de la tramitació, l’empresa podria expropiar les parcel·les necessàries per fer-la. També es diu que l’Ajuntament pot fer, indirectament, moltes coses per protegir el terme com informar sobre les diferents vies pecuàries existents, crear ordenances sobre activitats nocives, insalubres i perilloses, ordenances sobre sorolls, etc... Tot depèn de la voluntat política que es tinga.


  

4.- Proposta de manifest, debat i aprovació, si s'escau
Lectura i debat sobre el manifest. Els principals elements negatius que la mina comportarà per a la vida de les persones de Costur seran:

  1. La contaminació de l’aire i la seua influència en la salut.
  2. L’espoliació irreversible de patrimoni natural del poble.
  3. L’increment del trànsit, entre 150 i 200 camions en el moment de màxima activitat.
  4. Un lloguer per a 30 anys que hipoteca el futur de vàries generacions.
  5. Es produirà un deteriorament de la imatge del poble i una devaluació del patrimoni de tots els costurencs.
  6. La pèrdua del patrimoni públic i cultural del poble ja que la Bassa Roja té una especial importància per a la ramaderia, i també la pèrdua del valor i del patrimoni sentimental que per a la gent del poble i les seues tradicions te el pla de la Bassa Roja (anar el segon dia de Nadal a dinar i fer margallons a la Bassa Roja).
Es va apuntar també la possibilitat de fer denúncies a nivell europeu, i es va informar que estem estudiant els convenis sobre protecció del paisatge signats entre la Unió Europea i la Comunitat Valenciana per esbrinar les possibilitats que tenim si encetem aquest camí. També va apuntar la possibilitat de posar en valor el paratge de la Bassa Roja amb la creació d’un centre d’interpretació per al qual es podrien obtindre ajudes de la UE i d’altres institucions.

Es va proposar que el manifest també siga recolzat per associacions locals i de pobles veïns relacionades amb el món de la cultura i la defensa de la natura. Per aquesta raó es va decidir fer un model de manifest adaptat a les associacions en lloc de recollir la seua adhesió en el mateix full que signaran les persones físiques.

Es va votar el contingut del manifest i es va aprovar per majoria.

El manifest por ser firmat per tota persona major d’edat sensibilitzada pel tema i que estiga d’acord amb el contingut.
Es va proposar que la data límit per a la recollida de signatures fóra el dia 23 d’abril i que es faça una concentració a la plaça Major i s’avise la premsa el dia que les firmes es lliuren a l’Ajuntament.


5.- Propostes d’actuació immediata.

  1. Presentar a la Conselleria de Medi Ambient un dossier informatiu amb tota la documentació recopilada (històrica, legal, marques sobre el terreny, cartografia...) per a que el pla de la Bassa Roja siga classificat com a descansador ramader i inclòs a la classificació de camis ramaders del terme de Costur que haurà de ser modificada com marca la legislació vigent. 
  2. Afegir el testimoni oral de Vicent Garcia, l’últim pastor del poble, al dossier informatiu sobre la Bassa Roja. 
  3. Recuperar la tradició d’anar a la Bassa roja el segon dia de Nadal, per tal de donar major valor a la zona. 
  4. Establir el dia 23 d’abril com a data límit per a la recollida de signatures. Celebrar la propera assemblea, si no hi ha impediment, el dia 11 de maig de 2013.

6.- Recollida de signatures.

S’enceta la recollida de signatures.


Hora d’acabament: 20:00 hores.

divendres, 22 de març del 2013

La Plataforma NO a la Contaminació. Secció Costur

A l'assemblea del passat dia 16 de març vam explicar el funcionament i el finançament de la Plataforma NO a la Contaminació. Secció Costur.

Legalment som una secció de la Plataforma NO a la Contaminació, és a dir, una estructura associativa que ens permet actuar legalament davant les institucions com la Generalitat i l'Ajuntament. Gràcies a aquesta estructura estem personats com a part interessada en el procediment que se segueix per a la instal·lació de la pedrera d'àrids de la Bassa Roja i hem pogut obtenir documentació i informació sobre el tema que abans se'ns negava.

Per formar part de la plataforma només cal descarregar, des d'aquesta mateixa entrada, amb un sol clic, la butlleta d'inscripció que us adjuntem, omplir-la i fer-nos-la arribar durant el transcurs de les properes assemblees. La inscripció és gratuïta i no es paguen quotes obligatòries. El número d'afiliats ens dona força davant les administracions i recolzament per tirar endavant.



Tanmateix, el funcionament de la plataforma, com no, genera despeses (de moment bàsicament fotocòpies amb informació que hem distribuït per les cases) que fins ara han segut assumides solidàriament pels membres de la plataforma.

Els socis de la plataforma no paguen inscripció ni quota fixa, però si que els demanem que, si poden, facen aportacions voluntàries al compte de la Plataforma no a la Contaminació (Caixa Rural de l'Alcora, 3113-0499-16-0020758223), tot fent constar al concepte de l'ingrés l'expressió "Secció Costur". A l'assemblea es va parlar d'aportacions econòmiques d'uns 10€ anuals, sempre depenent de les possibilitats de cadascú. Si hi ha gent que pot posar-ne més, i vol, ho pot fer i si hi ha gent que no vol o no pot posar-ne tants que en pose menys. Si no pot posar-ne que no en pose. Tots som conscients que vivim temps molt difícils.


divendres, 15 de març del 2013

En defensa dels nostres pobles

Les comarques del nord castellonenc estan en alerta pel tema de la fractura hidàulica, més conegut pel terme anglés fracking. L'amic Ximo Roca ens ha fet arribar l'enllaç a aquesta carta manifest adreçada a la Consellera Bonig publicada al diari El País el dia 12 de març. Ens demana que li donem la màxima difusió a les xarxes socials i així ho fem.

El tema pot ser extremadament greu i cal que tots siguem conscients que el que ens jugem, per culpa de la irresponsabilitat dels nostres governants i d'algunes empreses que només volen guanyar diners sense importar-los gens ni miqueta les conseqüències, és el futur dels nostres pobles, el futur de la nostra gent. Quin pervindre els deixarem als nostres fills i als nostres néts?

A més, al final del text hem penjat un parell de vídeos per explicar què és el fracking i quins són els greus perills que comporta. A You Tube en podeu trobar moltíssims més.


En defensa dels nostre pobles


Carta oberta a la consellera Isabel Bonig


Encara que vosté semble haver pres ja la decisió a favor d’autoritzar el fracking a les comarques del nord de Castelló, els que ací escrivim i les entitats que representem volem ser escoltats pels nostres governants i al mateix temps alertar a tota la població.

Vostè té en les seues mans una decisió de la màxima gravetat. Molts dels qui viuen en els pobles afectats es pregunten a hores d'ara si podran continuar bevent l'aigua de l'aixeta en cas que, com ha passat en alguns indrets, aquesta és contaminada de forma irreversible per l'aplicació de la tècnica del fracking.

La pregunta és plenament raonable i seria bo que també vostè compartira aquesta preocupació. Si l’aigua subterrània, i d'ací la de fonts i brolladors, aigües superficials, proveïments urbans, turístics i agropecuaris conté ingredients venenosos i cancerígens, es podrà seguir mantenint i promocionant el turisme litoral i d’interior, cultivant la terra, produint aliments, gestionant els boscos i engordint els ramats?

Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs, per més que l’empresa canadenca Montero Energy estiga molt interessada en fer negoci amb aquest tema.
Parlem d’un cas de gran gravetat. Vaja per endavant que els signants d’aquesta carta som plenament conscients de la necessitat d'aconseguir noves fonts d'energia, i estem a favor del progrés i el desenvolupament, entès això sí com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles?

La decisió d’autoritzar o no a Montero Energy a aplicar el fracking a Castelló hauria de ser fàcil de prendre. Només caldria recórrer al ‘Principi de Prevenció’ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d’un territori és greu i alhora irreversible. Com ja ha fet el govern francès, o el de Cantàbria o Aragó, o com van defendre amb passió la senyora Rita Barberà i el senyor Juan Cotino quan les prospeccions, en aquest cas a la mar, afectaven la seua àrea d'influència.

És això mateixa -recórrer al “principi de prevenció”-, el que li reclamen molts dels Ajuntaments i associacions de les tres comarques afectades. Des de les comarques de Castelló no s'entén com la contundència que en el seu moment van tindre la Generalitat i l'Ajuntament de Valencià, ara s'ha tornat en ambigüitat o en senyals favorables a l'aprovació.

No podem refiar-nos de la sort i esperar que ací no arribe la catàstrofe mentre creem durant 8 o 10 anys uns poquets llocs de treball. Quin alcalde optaria per crear 5 o 6 llocs de treball si això comportarà probablement convertir el poble en un lloc inhabitable? Quan sabem que hi ha un alt risc de contaminació irreversible la menor probabilitat és inacceptable. I a més a més, una gran amenaça vital a 41 pobles no es compensa amb cap contrapartida econòmica, ni petita ni gran. No cap avantatge pot compensar la destrucció total d’un bé.

Sabem, a més a més, que en cas que es trobara gas, en un màxim de quinze anys el negoci de Montero Energy haurà acabat i ens haurà deixat un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infraestructures.

S’ha d’insistir però, que és del tot improbable que la contaminació no es produïsca, hi han multitud d’estudis que alerten del risc que comporta l’ús de la tècnica del fracking. A tall d’exemple en citem ací només un, l’informe “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi ambient i la salut humana” elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea, en el qual es conclou que “...l'explotació del gas d’esquist, a través del fracking; presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana".

I a la pàgina 20 diu : “L'aigua podria contaminar-se amb substàncies químiques procedents del procés de fracturació, però també amb aigües residuals procedents dels dipòsits que contenen metalls pesants (per exemple, arsènic o mercuri) o partícules radioactives. Els accidents dels camions de transport, les fuites de les canonades de recol·lecció, basses d'aigües residuals, compressors, etc., Els abocaments provocats per accidents (per exemple, l'explosió d'una font de fluid de fracturació o aigües residuals), els danys en la cimentació i la canonada de revestiment o simplement els fluxos no controlats al subsòl a causa d’esquerdes artificials o naturals en les formacions (rocoses) podrien constituir possibles vies de migració cap a aigües subterrànies i de superfície.”

El fracking consisteix en la creació de fractures noves, o l'eixamplament i propagació de fractures naturals ja existents a la roca, mitjançant la injecció d'aigua barrejada amb sorra i additius químics a molt alta pressió (fins a 700 atmosferes). Aquesta fracturació induïda genera una permeabilitat artificial que permet extreure de manera rendible gas atrapat en formacions inicialment impermeables.

En el cas castellonenc el perill de contaminació de l’aqüífer és màximament probable. Les margues compactes d’origen marí del Juràssic, roques sobre les què Montero Energy diu que hauria d'aplicar la fracturació hidràulica per extreure’n el gas, i les formacions rocoses que conformen l’aqüífer del Maestrat es solapen o s'intercalen estretament, fins el punt de poder ser contigües. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaròs-Peníscola i Torreblanca-Orpesa. Encara que internament té alguna compartimentació semipermeable es pot dir que, en conjunt, forma un volum rocós totalment connectat des del punt de vista hidràulic. És a dir, un fluid contaminant vessat a Catí, per posar un exemple, podria afectar qualsevol altre municipi de la zona costanera.

L'interior de Castelló fa un segle que pateix una greu crisi de despoblament. Tanmateix, darrerament, i malgrat el crític panorama general, està posicionant-se dins el segle XXI, concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur. I vostè sap perfectament que els hidrocarburs d’esquist constitueixen les darreres glopades mediambientalment catastròfiques d’uns combustibles fòssils que van ser l’energia del segle XX. Quina imatge té vostè dels nostres pobles? Els pobles de les comarques del nord estan al segle XXI i volen mirar cap al futur.

Qui prendrà una decisió històrica, que pot convertir en inhabitables els pobles de les comarques del Maestrat i els Ports? Serà la nostra Generalitat qui ho faça quan es rebutja en altres llocs? Serà vostè, consellera Bonig? És això actuar responsablement? I si autoritzen el fracking i esdevé la catàstrofe, de què ens servirà aleshores acusar-la a vostè d’irresponsable per autoritzar unes prospeccions que poden deixar inhabitables les nostres comarques? Vostè ens ho haurà llevat tot.

No deixe que això passe. No es preocupe per l’empresa Montero Energy i pose més atenció en el present i el futur de la gent dels pobles del nord de Castelló.

Artur Aparici. Observatori Rural UJI, Ramon Mampel. Traiguera. Llaurador i Cooperativista, Carles Santos. Vinaròs. Músic, Anabel Ejarque. Associació Agents de Desenvolupament Local de Castelló. Guillem Palomo. Centre Excursionista de Castelló, Fina Gonell. Enginera Agrònoma. Cooperativista, Ximo Gual. Vistabella. Professor UJI i Cooperativista, Nel·lo Monfort. Vallibona. Metge Tesa Giner. Tècnica educativa. Villores, Sergi Marín. Ares. Enginyer Agrònom, Hilari Jaime. Canet Lo Roig. Llaurador i Cooperativista, Ana Vilalta. Herbés. Arquitecta, Vicent Goterris. Unió de Llauradors, Mercè Correa. Alcossebre. Professora UJI. Andrés Cumba. La Jana. Tècnic Agrari, Àlvar Anyó. Benicarló. Agricultor ecològic, Ana Querol. Vilafranca. Tècnic Cultural, Tomàs Segarra. Sant Mateu. Tècnic Cultural. Ana Garcia. Vilafranca. Treballadora Social, Manolo Quixal. Càlig. Professor UJI, Julio Bayot. Ares. Veterinari i ramader. Esteban Domenech. Torreblanca. Club Muntanya Salta-Ribes, Toni Albert. PLataforma Ciutadana No a la Contaminació, Mary Savage. Vilafranca. Traductora, Jaume Barbé. Arxipèlag Comarcal Maestrat, Ramón Prades. Ares. Agent Mediambiental, Ana Roda. Mestra a Benassal. Ares, Ramon París. Benicarló. Editor, Beatriu Escuder. Sant Mateu. Professora UJI, Josep Mª Zapater. Vilafranca . La Xalera Teatre. Mariano Bueno. Benicarló. Agricultor ecològic, Juan-Luis de Javier. Alcossebre. AAVV Ribamar, Ximo Laborda. Torreblanca. Associació el Formiguer, Roberto Traver. Torreblanca. Club Caçadors "El Lince", Enrique Luque. Vinaròs. APNAL, Sebastián Fabregat. Vinaròs. AAVV Migjorn, Josep Adell. Morella. La Nevera. Vicenç Roda. Les Coves. Plataforma Anti RTP, Elena Bort. Torreblanca. Club d'Espeleologia Penya 69, Ezequiel Llorach. Peníscola. AAVV Camí Vell



 


 

dimecres, 13 de març del 2013

Butlletí informatiu de l'assemblea veïnal

Des de la PNC Secció Costur som conscients que molta gent no té accés a la informació que distribuïm via blog o facebook. Per això hem decidit per un esforç i editar Un altre Costur és possible, un butlletí informatiu de només quatre pàgines per a fer arribar la informació més important sobre la mina de la Bassa Roja i els acords de les assemblees a totes les cases del poble.
Aquesta setmana s'ha distribuït el número 1. Els posteriors s'editaran quan hi haurà informació rellevant, sense periodicitat fixa.


Primera pàgina del primer butlletí informatiu de la PNC Secció Costur.

dimarts, 12 de març del 2013

Recull de premsa (2013/03/11)

La premsa continua fent-se ressò de les preocupacions de la població per les mines a cel obert.

El Mediterraneo del dissabte 02 de març recull una pregunta de Mònica Oltra, diputada del Grup Compromís a les Corts, a la Mesa de les Corts sobre el futur del nostre poble. 


Mediterránero, 02/03/2013.



El Mundo, a la secció Castellón al dia del diumenge 03 de març de 2013 publica un reportatge sobre el posicionament de diversos ajuntaments davant del tema miner en el qual es recullen des de les posicions més contràries com la de Begís, que ha arribat fins els tribunals per aturar la instal·lació d'una mina fins les més permissives com la de Costur. El Mundo, però, destaca que a tots els llocs la instal·lació de mines compta amb forts moviments ciutadans d'oposició. 

(Per llegir la notícia descarreugeu la imatge i amplieu-la amb qualsevol visor d'imatges).

El Mundo. Castellón al dia, 03/03/2013.

dilluns, 11 de març del 2013

Fotos de la bassa Roja

Al dossier informatiu El pla de la Bassa Roja: un paratge singular del terme municipal de Costur vam explicar que des d’un punt de vista biològic i mediambiental la bassa Roja és un zona humida de caràcter temporal.
Els espais humits permanents i/o temporals són objecte de protecció i estudi com demostra la participació, l’any 2005, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Urbanisme en el projecte LIFE05/NAT/000060 per a la “Restauració d’hàbitats prioritaris per a amfibis”.

El conveni de Ramsar per a la Conservació de zones humides, va adoptar la Resolució VIII.33 sobre basses temporals duran el transcurs d’una sessió celebrada a Valencia entre els dies 18 i 26 de novembre de 2002. Aquesta resolució reconeix que les zones humides temporals contribueixen al manteniment de la diversitat biològica perquè hi ha comunitats de flora i fauna que en depenen i que a més tenen valors socioeconòmics importants com ara l’emmagatzematge d’aigua per a ús de les comunitats locals (com ara els ramaders), afavoreixen l’educació ambiental i la investigació científica i tenen valors culturals, especialment en algunes regions seques, entre les quals les zones de sistemes càrstics i zones estepàries.

La importància de determinades zones humides temporals, com ara la bassa Roja, i la resta de basses i/o abeuradors que hi ha a les proximitats o a l’interior dels camins ramaders, radica en el fet que són espais colonitzats ràpidament, quan tenen aigua, pels amfibis, i també per determinats invertebrats i crustacis, durant l’època de reproducció. Els ous dels amfibis poden romandre inactius durant quatre o cinc anys fins que una època de pluges els activa i es reprodueixen. Els amfibis són els vertebrats més amenaçats del planeta i per això és necessari adoptar mesures de gestió de les diferents espècies i dels seus hàbitats tal com proposen Sancho i Lacomba (2010) al Manual Conservación y Restauración de Puntos de Agua para la Biodiversidad, publicat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Urbanisme de la Generalitat Valenciana. No s’ha de menysprear tampoc la flora palustre que, ocasionalment, s’hi puga desenvolupar.

Que la bassa Roja és una zona humida temporal ho demostren aquestes fotos preses per M. Cruz Garcia i Miguel Vicente Ribés aquesta setemana passada.

La bassa Roja (2013-03-05). Foto Miguel Vte. Ribés.

La bassa Roja (2013-03-05). Foto Miguel Vte. Ribés.

La bassa Roja (2013-03-05). Foto Miguel Vte. Ribés.

La bassa Roja (2013-03-08). Foto M. Cruz García.

La bassa Roja (2013-03-08). Foto M. Cruz García.

La bassa Roja (2013-03-08). Foto M. Cruz García.

diumenge, 10 de març del 2013

Resum de l'avantprojecte de la mina de la Bassa Roja

Aquest article és un resum de l'avantprojecte que CAPLANSA ha presentat sobre la mina de la Bassa Roja que hem redactat a partir de la còpia que ens ha facilitat l'Ajuntament de Costur.

 

CAPLANSA és una empresa del Grup CALCINOR i membre d'ARIVAL (Asociación de Empresas de Àridos de la Comunidad Valenciana) dedicada a l'activitat industrial i minera per a la fabricació de productes calcinats i derivats, fabricació d'àrids i formigó per a la construcció i també triturats calcaris per a la indústria cimentera, ceràmica etc... que, amb l'explotació de noves pedreres com la del pla de la Bassa Roja a Costur, pretén ampliar els seus recursos minerals per garantir-se matèria primera (calcària de bona qualitat) per a la planta de calcinació de Xilxes i altres instal·lacions per poder assegurar la seua producció industrial.

Amb aquesta finalitat, l'empresa va realitzar una sèrie de sondejos al pla de la Bassa Roja durant el mes de novembre de l'any 2007; l'Ajuntament de Costur va emetre la Certificació de Compatibilitat Urbanística sobre la parcel·la 112 del polígon 005 l'octubre del mateix any i posteriorment, març de 2010, li va cedir els drets d'explotació minera i va arrendar la parcel·la a CAPLANSA per 6000€ anuals més IVA, més l'increment de l'IPC.

El disseny previst per a l'explotació és el típic d'una pedrera a cel obert, amb bancs de treball a distints nivells comunicats mitjançant accessos i pistes de transport fins la plaça de la pedrera on hi haurà la zona d'instal·lacions de benefici (maquinària i instal·lacions necessàries per moldre la calcària extreta de l'explotació: tremuges, trituradores de mandíbules, garbells vibrants, cintes transportadores...).

Instalacions de benefici en una pedrera d'àrids

L'explotació és realitzarà, com hem dit, dins de la parcel·la 112 del polígon 005 i ocuparà una extensió aproximada de 20 ha (200.000 m2), és a dir, aproximadament la mateixa superfície que 26 camps de futbol com el Santiago Bernabeu (107 x 72) o el Camp Nou (105 x 68).

Els primers treballs consistiran a retirar la coberta de terra vegetal fins deixar a la vista el recurs explotable, la roca calcària, que a la Bassa Roja, com tothom sap és ja pràcticament a la vista perquè la poca coberta vegetal que hi ha s'acumula al centre del pla, a la bassa, per l'arrossegament de les aigües de pluja.

En segon lloc es procedirà a l'extracció del recurs mitjançant principalment perforació i voladura.

Imatge d'una voladura a una mina a cel obert.

Finalment, la roca calcària es carrega, amb retroexcavadores o pales de carrega frontal, en bolquets o dúmpers de gran tonatge i es transportarà a les instal·lacions de benefici on serà triturada i calibrada fins que s'aconseguiran els calibres desitjats per a la comercialització.



Retroexcavadora carregant un dúmper.

A la mina de la Bassa Roja està previst que l'altura dels bancs de treball siga de 14 m. tot i que pot arribar fins els 20 m. en determinats llocs segons la topografia del terreny. Entre banc i banc de treball hi haurà una plataforma de treball de 25 m. d'amplària com a mínim.

Bancs i plataformes de treball en una explotació a cel obert

L'amplària de les pistes a l'interior de l'explotació serà d'uns 7,5 m. amb dos carrils. Un per on circularan camions de 3,5 m. d'amplària tipus VOLVO A35, com el de la imatge, o similars i un altre per a trànsit normal separats per una barrera.

VOLVO A35 de tracció 6x6 i 35 tones de carrega (15,5 m3).
L'empresa ha calculat les reserves de l'explotació en un total de 6.550.136 m3 i estima que el sòl de la superfície a explotar està cobert per una capa de 0,20 m. de terra, la qual cosa suposa un total de 38.640 m3 de material que s'haurà de reservar per utilitzar-lo quan es restaure la pedrera. Segons les previsions de l'empresa la restauració es realitzarà per fases simultàniament amb l'explotació.

Per tant, el volum de reserves explotables serà de 6.500.000 m3, és a dir, 15.500.000 tones (després de descomptar un 5% de material estèril de difícil comercialització que s'utilitzarà per a la restauració i calculant la densitat mitjana de la calcària a 2.500kg./m3) que s'explotaran durant 30 anys dividits en 6 quinquennis al ritme previst en la taula següent:


Les grans xifres són, però, difícils d’imaginar. El campanar de Costur té aproximadament 10m2 de planta per una vintena de metres d’altura, és a dir, uns 200m3. 6.500.000m3 equivalen a 32.500 campanars que dividits entre els 30 anys previstos suposen una extracció d’uns 1000 campanars per any, és a dir, que durant la vida de l'explotació desapareixerà de la Bassa Roja, cada dia, el volum equivalent a 3 campanars.

Església i campanar de Costur.

L'empresa preveu, per a l'explotació una plantilla d'unes 10 persones: un encarregat de mina, un barrinador, un maquinista de pala carregadora, un maquinista de pala retroexcavadora, un o dos maquinistes de dúmper, dos empleats a les instal·lacions de benefici, un tècnic de manteniment i un empleat que s'encarregarà de la bàscula i de l'administració. Aquesta plantilla estarà assessorada per personal tècnic competent i, segons la mateixa empresa, part dels treballs podran ser subcontractats a altres empreses. Les jornades de treball seran de huit hores diàries aprofitant al màxim la llum solar.

L'avantprojecte també preveu les principals alteracions mediambientals que segons l'empresa són el soroll produït per la maquinària de fabricació dels àrids, per la maquinària auxiliar de càrrega i transport i pel tractament de materials durs. El soroll serà per tant inevitable tot i que, segons l'empresa el fet que la instal·lació se situe dins de la cantera, el treball siga en hores diürnes i la ubicació de la pedrera siga en un lloc allunyat de nuclis habitats (1.500 m) atenuarà el soroll i la "apreciación de ruido por personas que por allí transiten se estima que no molestará en exceso".

El segon factor d'alteració mediambiental es la pols perquè és "la fuente de contaminación del aire más importante en las explotaciones a cielo abierto e instalaciones de trituración, clasificación i almacenamiento, siendo debida a la presencia de partículas en suspensión".

Les empreses sempre proposen, perquè estan obligades per llei, mesures correctores per a reduir les emissions de pols però aquestes són inevitables. Les tremuges (cast. tolvas), les trituradores de mandíbules, els garbells vibrants (cast. cribas vibrantes), les cintes transportadores, els munts de materials emmagatzemats, les màquines perforadores i el trànsit per les vies de transport i per la plaça de la pedrera són els elements que produeixen pols a les pedreres i la realitat que podem veure en nombrosos vídeos, com els que hi ha penjats en aquest blog, i tants altres que poden veure a la xarxa, deixen ben a les clares que la pols és un  element consubstancial i inevitable en qualsevol mina a cel obert com les pedreres d'àrids, tot i que l'empresa creu que amb les mesures correctores proposades "no se esperan manifestaciones pulverulentas suficientemente importantes como para hacer necesarias medidas de gran envergadura técnica o económica, más aún si tenemos en cuenta el aislamiento del emplazamiento respecto al entorno, que hace que en caso de producirse o escaparse al control, la afección no llegaría a núcleos habitados".

El tercer factor de contaminació ambiental són els líquids residuals de l'explotació procedents, per exemple, del rentat de la maquinària o dels canvis d'olis i altres líquids dels vehicles que s'han de fer en llocs especialment habilitats. Està previst retindre les aigües superficials utilitzades en l'explotació en basses de decantació de sòlids que hauran de ser netejades a l'estiu i el fang que s'extraga de l'interior dipositat a la pedrera per tapar-lo durant la restauració. També està prevista la construcció de dipòsits especials per als líquids mes contaminants. Tanmateix cal tenir en compte que qualsevol emissió no controlada pot arribar als barrancs propers (del Savinar i del Fornet i fins i tot a la Rambla) i passar als aqüífers perquè la calcària és una roca molt permeable.

L'avantprojecte també preveu mesures de control del fang, de control de les vibracions, de control del sòl i mesures de control dels residus. 

Finalitzada la vida de l'explotació es preveu que on ara hi ha la bassa Roja quede una pendent de 35º i que es formen bancs de restauració amb angles no superiors a 45º i una altura no superior a 7 m. separats per bermes (bancals) de 3 m. d'amplària.