Aquest article és un resum de l'avantprojecte que CAPLANSA ha presentat sobre la mina de la Bassa Roja que hem redactat a partir de la còpia que ens ha facilitat l'Ajuntament de Costur.
CAPLANSA és una empresa del Grup CALCINOR i membre d'ARIVAL (Asociación de Empresas de Àridos de la Comunidad Valenciana) dedicada a l'activitat industrial i minera per a la fabricació de productes calcinats i derivats, fabricació d'àrids i formigó per a la construcció i també triturats calcaris per a la indústria cimentera, ceràmica etc... que, amb l'explotació de noves pedreres com la del pla de la Bassa Roja a Costur, pretén ampliar els seus recursos minerals per garantir-se matèria primera (calcària de bona qualitat) per a la planta de calcinació de Xilxes i altres instal·lacions per poder assegurar la seua producció industrial.
Amb aquesta finalitat, l'empresa va realitzar una sèrie de sondejos al pla de la Bassa Roja durant el mes de novembre de l'any 2007; l'Ajuntament de Costur va emetre la Certificació de Compatibilitat Urbanística sobre la parcel·la 112 del polígon 005 l'octubre del mateix any i posteriorment, març de 2010, li va cedir els drets d'explotació minera i va arrendar la parcel·la a CAPLANSA per 6000€ anuals més IVA, més l'increment de l'IPC.
El disseny previst per a l'explotació és el típic d'una pedrera a cel obert, amb bancs de treball a distints nivells comunicats mitjançant accessos i pistes de transport fins la plaça de la pedrera on hi haurà la zona d'instal·lacions de benefici (maquinària i instal·lacions necessàries per moldre la calcària extreta de l'explotació: tremuges, trituradores de mandíbules, garbells vibrants, cintes transportadores...).
 |
| Instalacions de benefici en una pedrera d'àrids |
L'explotació és realitzarà, com hem dit, dins de la parcel·la 112 del polígon 005 i ocuparà una extensió aproximada de 20 ha (200.000 m2), és a dir, aproximadament la mateixa superfície que 26 camps de futbol com el Santiago Bernabeu (107 x 72) o el Camp Nou (105 x 68).
Els primers treballs consistiran a retirar la coberta de terra vegetal fins deixar a la vista el recurs explotable, la roca calcària, que a la Bassa Roja, com tothom sap és ja pràcticament a la vista perquè la poca coberta vegetal que hi ha s'acumula al centre del pla, a la bassa, per l'arrossegament de les aigües de pluja.
En segon lloc es procedirà a l'extracció del recurs mitjançant principalment perforació i voladura.
 |
| Imatge d'una voladura a una mina a cel obert. |
Finalment, la roca calcària es carregarà, amb retroexcavadores o pales de carrega frontal, en bolquets o dúmpers de gran tonatge i es transportarà a les instal·lacions de benefici on serà triturada i calibrada fins que s'aconseguiran els calibres desitjats per a la comercialització.
 |
| Retroexcavadora carregant un dúmper. |
A la mina de la Bassa Roja està previst que l'altura dels bancs de treball siga de 14 m. tot i que pot arribar fins els 20 m. en determinats llocs segons la topografia del terreny. Entre banc i banc de treball hi haurà una plataforma de treball de 25 m. d'amplària com a mínim.
 |
| Bancs i plataformes de treball en una explotació a cel obert |
L'amplària de les pistes a l'interior de l'explotació serà d'uns 7,5 m. amb dos carrils. Un per on circularan camions de 3,5 m. d'amplària tipus VOLVO A35, com el de la imatge, o similars i un altre per a trànsit normal separats per una barrera.
 |
| VOLVO A35 de tracció 6x6 i 35 tones de carrega (15,5 m3). |
L'empresa ha calculat les reserves de l'explotació en un total de 6.550.136 m3 i estima que el sòl de la superfície a explotar està cobert per una capa de 0,20 m. de terra, la qual cosa suposa un total de 38.640 m3 de material que s'haurà de reservar per utilitzar-lo quan es restaure la pedrera. Segons les previsions de l'empresa la restauració es realitzarà per fases simultàniament amb l'explotació.
Per tant, el volum de reserves explotables serà de 6.500.000 m3, és a dir, 15.500.000 tones (després de descomptar un 5% de material estèril de difícil comercialització que s'utilitzarà per a la restauració i calculant la densitat mitjana de la calcària a 2.500kg./m3) que s'explotaran durant 30 anys dividits en 6 quinquennis al ritme previst en la taula següent:
Les grans xifres són, però, difícils d’imaginar. El campanar de Costur té aproximadament 10m2 de planta per una vintena de metres d’altura, és a dir, uns 200m3. 6.500.000m3 equivalen a 32.500 campanars que dividits entre els 30 anys previstos suposen una extracció d’uns 1000 campanars per any, és a dir, que durant la vida de l'explotació desapareixerà de la Bassa Roja, cada dia, el volum equivalent a 3 campanars.
 |
| Església i campanar de Costur. |
L'empresa preveu, per a l'explotació una plantilla d'unes 10 persones: un encarregat de mina, un barrinador, un maquinista de pala carregadora, un maquinista de pala retroexcavadora, un o dos maquinistes de dúmper, dos empleats a les instal·lacions de benefici, un tècnic de manteniment i un empleat que s'encarregarà de la bàscula i de l'administració. Aquesta plantilla estarà assessorada per personal tècnic competent i, segons la mateixa empresa, part dels treballs podran ser subcontractats a altres empreses. Les jornades de treball seran de huit hores diàries aprofitant al màxim la llum solar.
L'avantprojecte també preveu les principals alteracions mediambientals que segons l'empresa són el soroll produït per la maquinària de fabricació dels àrids, per la maquinària auxiliar de càrrega i transport i pel tractament de materials durs. El soroll serà per tant inevitable tot i que, segons l'empresa el fet que la instal·lació se situe dins de la cantera, el treball siga en hores diürnes i la ubicació de la pedrera siga en un lloc allunyat de nuclis habitats (1.500 m) atenuarà el soroll i la "apreciación de ruido por personas que por allí transiten se estima que no molestará en exceso".
El segon factor d'alteració mediambiental es la pols perquè és "la fuente de contaminación del aire más importante en las explotaciones a cielo abierto e instalaciones de trituración, clasificación i almacenamiento, siendo debida a la presencia de partículas en suspensión".
Les empreses sempre proposen, perquè estan obligades per llei, mesures correctores per a reduir les emissions de pols però aquestes són inevitables. Les tremuges (cast. tolvas), les trituradores de mandíbules, els garbells vibrants (cast. cribas vibrantes), les cintes transportadores, els munts de materials emmagatzemats, les màquines perforadores i el trànsit per les vies de transport i per la plaça de la pedrera són els elements que produeixen pols a les pedreres i la realitat que podem veure en nombrosos vídeos, com els que hi ha penjats en aquest blog, i tants altres que poden veure a la xarxa, deixen ben a les clares que la pols és un element consubstancial i inevitable en qualsevol mina a cel obert com les pedreres d'àrids, tot i que l'empresa creu que amb les mesures correctores proposades "no se esperan manifestaciones pulverulentas suficientemente importantes como para hacer necesarias medidas de gran envergadura técnica o económica, más aún si tenemos en cuenta el aislamiento del emplazamiento respecto al entorno, que hace que en caso de producirse o escaparse al control, la afección no llegaría a núcleos habitados".
El tercer factor de contaminació ambiental són els líquids residuals de l'explotació procedents, per exemple, del rentat de la maquinària o dels canvis d'olis i altres líquids dels vehicles que s'han de fer en llocs especialment habilitats. Està previst retindre les aigües superficials utilitzades en l'explotació en basses de decantació de sòlids que hauran de ser netejades a l'estiu i el fang que s'extraga de l'interior dipositat a la pedrera per tapar-lo durant la restauració. També està prevista la construcció de dipòsits especials per als líquids mes contaminants. Tanmateix cal tenir en compte que qualsevol emissió no controlada pot arribar als barrancs propers (del Savinar i del Fornet i fins i tot a la Rambla) i passar als aqüífers perquè la calcària és una roca molt permeable.
L'avantprojecte també preveu mesures de control del fang, de control de les vibracions, de control del sòl i mesures de control dels residus.
Finalitzada la vida de l'explotació es preveu que on ara hi ha la bassa Roja quede una pendent de 35º i
que es formen bancs de restauració amb angles no superiors a 45º i una
altura no superior a 7 m. separats per bermes (bancals) de 3 m.
d'amplària.
