Un manifest molt interessant

En aquesta entrada pots llegir el manifest Última llamada, però si vols saber-ne més i adherir-te pots trobar més informació en aquest enllaç:

Última llamada (manifiesto)

Tancament de l'expedient de la mina de la Basa Roja

Des de fa uns dies ja és oficial: Tant l'Ajuntament de Costur com la Conselleria d'Indústria han tancat l'expedient sobre la mina de la Bassa Roja.

En aquesta entrada us mostrem els documents que ho acrediten.

Aquest capítol s'ha tancat però cal continuar treballant i pensant el Costur que volem. Ànims i endavant!

Ajuntament de Costur

Servei Territorial d'Indústria de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació.

.

Enquesta d'opinió proposada per l'EG

El passat 30 de juliol es va aprovar en sessió plenària a l'Ajuntment de Costur. La proposta es va aprovar amb els 4 vots a favor del grup del PSPV-PSOE, els 2 vots en contra del grup del PP. El regidor de Compromís es va absentar de la sessió abans de la votació.

Tot seguit us oferim una comparativa entre la proposta aprovada per l'assemblea veïnal i l'aprovada per l'Equip de Govern. Cliqueu sobre la imatge i amplieu-la per veure-la més gran.

La proposta aprovada per l'Equip de Govern no preveïa cap solució per a les persones que, tot i estar incloses al cens, no podrien anar a votoar el dia 11 si per qualsevol motiu no estaven al poble.

En presentar-se les primeres reclamacions per part de gent de la Plataforma l'EG ha donat la següent opció de vot per a les persones censades que el dia 11 no podran anar a votar per estar fora del poble.

1. Recollir les paperetes i el sobre a l'Ajuntament de Costur en horari d'oficina (de 08: a 15:00 hores).
2. Introduir la papereta elegida al sobre. Tancar el sobre i, una vegada tancat, posar-lo dins d'un altre sobre més gran jutament amb una fotocòpia del DNI. Tancar aquest sobre més gran i signar a la solapa. Aquest sobre s'haurà de lliurar PERSONALMENT a l'Ajuntament de Costur en horari d'oficina (08:00 a 15:00 hores) on es comprovarà efectivament que la persona que vol votar està inscrita al cens de participació. Si la persona que vol votar no éstà inscrita al cens no s'admetrà la presentació del sobre però es podrà presentar una reclamació d'inclusió al cens fins el dia 7 d'agost de 2013.
3. Les personas que voten mitjançant aquest procediment no podran votar en persona el dia de la realització de l'enquesta d'opinió.
4. En finalitzar la votació a les 18:00 hores del dia 11 d'agost i en presència dels assistents s'obriran els sobres que s'hagen presentat a l'Ajuntament. Es comprovarà l'existència de la fotocòpia del DNI. S'identificara la persona censada i es procedirà a la introducció del sobre a la urna.
5. Aquesta modalitat de vot es podrà fer efectiva fins les 15:00 hores del dia 09 d'agost de 2013.
6. En el moment de fer efectiva aquesa modalitat de vot a l'Ajuntament se li lliura a l'interessat un certificat com a que ha votat.

Queda, però, sense resoldre el vot de las persones no censadas y no propietarias que també són igualment afectats, com ara les parelles dels propietaris i els fills / les filles majors de 16 anys. En aquest cas hi ha la possibilitat de reclamar a l'Ajuntament. La Plataforma disposa d'un model de document que pot utililtzar-se com a guía per a la reclamació, tot modificant-lo segons les circumstàncies de cada persona. Aquest model de document es pot demanar al correu de la Plataforma:

pncseccioncostur@gmail.com 

.

Fotos de la Trauanta (II)

Fa uns dies publicàvem una entrada amb fotografies de la Trauanta del dia 02 de desembre de 2012. Ara en publiquem mitja dotzena d'avui mateix. Efectivament sembla que el lloc està abandonat: ni rastre de màquines, ni dipòsits de gasoil, ni bidons d'oli... Només un dipòsit (d'aigua?) abandonat i un bon tros de territori desfet resten com a testimoni dels treballs d'investigació realitzats per Agua, Mineria y Medio Ambiente, que és la concessionària del permís d'investigació de la classe C núm 2872.

Vista general d'una part del jaciment.

Blocs de pedra irregulars amuntonats (abandonats?) al costat de la pista de la Trauanta.

Dos grans blocs de pedra tanquen l'accés a la part superior del jaciment. Cada blocs pesa més de 5.000 kg.

Dipòsit (d'aigua?) abandonat i bancs de treball d'on s'havien extret blocs de pedra.

Més blocs de pedra (abandonats?) a la vora de la pista de la Trauanta.

 

Paratachycampa hispanica a la Cova de l'Artiga

Canal 9 ha informat avui (13/06/2013) que investigadors valencians han descobert a la cova de l'Artiga de Costur un invertebrat cavernícola únic al món. És blanc, cec i amb unes antenes llargues que li permeten moure's per la foscor.

La troballa és excepcional perquè a Mèxic també viu una espècie similar. Esta distribució tan separada és fruit de la segregació dels continents fa 220 milions d'anys quan el territori castellonenc i el mexicà estaven units.

Fotograma de la notícia de Canal 9.

Paratachycampa hispanica. Fotografia de l'Espeleo Club Castelló.

Podeu veure el vídeo de la notícia en aquest enllaç:

Descobrixen un insecte únic a una cova de Costur

La notícia també ha aparegut al Mediterràneo d'avui 14/06/2013:

Hallan en Costur un insecto anterior a los dinosaurios

i a La Veu de l'Alcalatén:

Paratachycampa hispanica a un avenc de la Bassa Roja de Costur

Podeu trobar més informació al blog de l'Espeleo Club Castelló: 

Paratachycampa hispanica en la provincia de Castellón

El rei del carbó

Divendres passat el programa Equipo de investigación de la Sexta va emetre un interessantíssim reportatge sobre la desaparició de mig milió de tones de carbó propietat de l'estat. En aquest documental es mostra la manera d'actuar del pressumpte responsable de la desaparició del carbó i la seua particular manera de dedicar-se a la mineria.

Si no vau veure el reportatge ho podeu fer ara en aquest enllaç:

El rey del carbón (la Sexta)

Fotos de la Trauanta

Aquesta és la imatge que presentava la Trauanta, al terme de Llucena el dia 02 de desembre de 2012.

L'empresa Agua, Minería y Medio Ambiente, de Castelló de la Plana, que hi treballava (pel que sabem pareix que ja no hi treballa) només tenia atorgat permís d'investigació de la classe C (núm. 2872 El Bosc, atorgat el 31/05/2004), però no tenia concessió ni permís d'explotació, és a dir, tenia permís per a obtenir mostres i analitzar la qualitat del recurs miner demanat.  Moltes mostres i molt grans per a portar-les a un laboratori per a analitzar, no?

Aquesta empresa és una de les dues que té demanat un permís d'investigació de la classe C al terme de Costur a les tres quadrícules mineres que van des del pla del Maneguet al terme de Figueroles.

Zona principal de treball a la Trauanta. En aquesta imatge i en altres es veu el moviment de terres que han fer per obrir-se camí als bancs de treball.

Detall on s'aprecia millor el volum de pedra extret en relació al tamany de la màquina.

Blocs de pedra llestos per ser carregats als camions o transportats amb la pala fins la carretera. Els blocs que es veuen al costat dels pins procedeixen d'un banc de treball superior.

Dipòsit de gasoil i bidons d'olis lubricants. Tot un exemple de gestió de residus.

Blocs de pedra llestos per ser carregats als camions o transportats amb la pala fins la carretera. Una mica grans per al laboratori, no?

Màquina de tallar la roca, fuita de gasoil i raïls sobre els quals corre quan treballa.

Detall de la fuita de gasoil de la màquina de tallar la pedra. La taca superficial es correspon amb una important filtració terra endins. On és el control d'emissió de residus?

Tríptic informatiu sobre la mina de la BR

Aquest és el tríptic informatiu sobre la mina de la Bassa Roja que es va distribuir a la Mostra Cultural de l'Alcalatén de Figueroles el passat dia 1 de juny.

Cliqueu sobre les imatges per ampliar-lo i llegir-lo.

Comença la recollida de signatures contra la pedrera

Ha começat la recollida de signatures contra la pedrera de la Bassa Roja. Totes aquelles i aquells que desitgeu col·laborar en la recollida ho podeu fer descarregant-vos els fulls de signatures des d'aquesta entrada (o des de la imatge en forma de llapis que hi ha a la barra lateral) i seguint les instruccions que hi teniu més avall.

Si teniu dubtes o no sabeu com fer-nos arribar els fulls de signatures poseu-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic pncseccioncostur@gmail.com .

A banda de recollir signatures també podeu manifestar la vostra opinió a l'enquesta que hem posat a la barra lateral dreta. Només cal que escolliu l'opció amb la qual us sentiu més identificats i cliqueu sobre el botó VOTAR.

Pel que fa al full de signatures individuals:

1. Com que al blog no es poden penjar documents en pdf, els fulls estan en format jpg. Descarregueu-lo i imprimiu-lo com si fora una imatge.
2. Imprimiu-lo a doble cara. Cada full ha de contenir el manifest en una cara i a l'altra signatures.
3. Només poden signar persones majors d'edat.
4. Tracteu d'omplir els fulls i no deixar espais per a signatures en blanc.
5. No numereu les signatures. La casella corresponent al número ha d'estar en blanc. El número de cada full i de cada signatura s'assignarà quan es farà el recompte definitiu.
6. Feu-nos arribar els fulls abans del 23 d'abril.
7. Intenteu no duplicar signatures i que els fulls que ens passeu estiguen plens. Si no ho estan intentarem completar-los nosaltres.
8. En aquest full no han d'aparérixer entitats. Per a les entitats hem creat un full de signatura personalitzat que trobareu més avall.

Manifest signatures individuals, pàgina 1.

Manifest signatures individuals, pàgina 2.

Imprimiu el full de signatures per a entitats si sou membre d'associacions culturals, grups de muntanya, centres d'estudis, centres excursionistes, o qualsevol altra entitat relacionanda amb la natura, la cultura i/o la defensa del patrimoni. Les indicacions són les mateixes que per al full de signatures individual.

Manifest signatures entitats.

Pel que fa al model de butlleta d'inscripció a la Plataforma No a la Contaminació recordeu que:

1. La inscripció es voluntària i gratuïta.
2. El model de butlleta el podeu trobar a l'enllaç AJUDA'NS de la barra lateral dreta.
3. No és obligatori el pagament anual de quotes. Cadascú ajuda si vol i amb la quantitat que pot ajudar. A l'assemblea es va quedar en 10€ anuals com a quantitat orientativa. Si algu considera que pot posar uns euros més els posa, si considera que no pot posar-ne tants no en posa tants i si creu que no n'ha de posar no en posa. Penseu però que res no és gratuït i que el material informatiu que repartim pel poble costa uns diners que, de moment, hem pagat algunes persones amb els nostres aportacions.
4. Les butlletes d'inscripció ens les podeu fer arribar quan celebrem les assemblees.

Contra el fracking

La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa ens demana que donem la màxima difusió al pronunciament contra el fracking que van aprovar el passat dia 13 de març de 2013.

 

El pla de Vistabella amb el Penyagolosa al fons (Foto: Jesús Bernat)

PRONUNCIAMENT DE LA JUNTA RECTORA DEL PARC NATURAL DE PENYAGOLOSA SOBRE LES PROSPECCIONS D’HIDROCARBURS PER FRACTURA HIDRÀULICA AL TERME DE VISTABELLA O A L’ÀMBIT DEL PLA D’ORDENACIÓ DE RECURSOS NATURALS (P.O.R.N. PENYAGOLOSA).

Dimecres, 13 de març de 2013

El 28 de Setembre de 2012 l'empresa Montero Energy Corporation SL, dedicada a l'extracció de gas i petroli de pissarra, va sol·licitar tres permisos d'investigació d'hidrocarburs a les comarques castellonenques. Els permisos, ocupen una extensió superior a les 195.000 hectàrees de 41 municipis entre els quals figura el terme municipal de Vistabella. Aquestes peticions pretenen l’extracció de gas i petroli pel procediment de fractura hidràulica (fracking).

A hores d’ara, hi ha multitud d’estudis que alerten del risc que comporta l’ús de la tècnica del fracking. A tall d’exemple, l’informe “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi ambient i la salut humana” elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea, conclou que “...l'explotació del gas d’esquist, a través del fracking presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana". Aquest informe destaca particularment els riscos de contaminació de l’aigua per diferents causes (fracturació, fuites, abocaments, accidents....).

En el cas castellonenc el perill de contaminació de l’aqüífer és màximament probable. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaros‐Peníscola i Torreblanca‐Orpesa.

D’altra banda, l’explotació d’hidrocarburs ens deixaria un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infrastructures.

Hi ha per tant, una alta probabilitat que aquests treballs de prospecció pel procediment de fractura hidràulica tinguen els següents impactes negatius a Vistabella i per tant a la zona PORN del Parc Natural de Penyagolosa:

1. Contaminació irreversible dels aqüífers, en una zona amb ben poques alternatives per ser l’aigua un bé altament escàs.

2. Pèrdua irreversible de fonts d'aigua, amb efectes desastrosos en flora i fauna i en la ramaderia, el turisme i l’agricultura.

3. Contaminació ambiental per metalls pesants i substàncies tòxiques i perilloses.

4. Devastació ambiental i paisatgística irreversible.

La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa considera que l’autorització d’aquestes prospeccions constituiria una amenaça al desenvolupament social, econòmic i cultural de Vistabella i de la resta de pobles afectats. Considerem que cal optar pel progrés d’aquests pobles, entès com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles? Aquesta Junta opta pel futur concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur pels pobles i pel medi ambient.

La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, en el mateix sentit que es van pronunciar les Juntes Rectores d’altres Parcs Naturals quan les prospeccions afectaven a la costa valenciana, exigeix que s’aplique el ‘Principi de Prevenció’ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d’un territori és greu i alhora irreversible. Considerant els efectes negatius que aquestes prospeccions tindran sobre el medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic, ens pronunciem en el sentit que es denegue la sol·licitud de permís d’investigació d’hidrocarburs al terme de Vistabella o a l’àmbit del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (P.O.R.N. Penyagolosa), presentada per l’empresa Montero Energy Corporation SL.

Nous permisos d'investigació minera per al terme de Costur

Com sabeu, l'empresa CAPLANSA va sol·licitar el 26 de juliol de 2005 un permís d'investigació de la Secció C (núm reg. 2922) sobre 138 quadrícules mineres (temes de Costur, Vilafamés, les Useres, Figueroles i Costur)  que finalment es va concretar en una sol·licitud (de data 1 de juny de 2010) d'autorització d'explotació d'àrids de la Secció A per al pla de la Bassa Roja, que és la qua centra la nostra atenció a les assemblees.

Aquesta autorització d'explotació, però, no és l'unica que afecta el terme municipal de Costur. A  la pàgina web del Catastro Minero del Ministerio de Industria, Energía y Turismo hem trobat altres dos sol·licituds de permisos d'investigació minera de la Secció C que a hores d'ara estan en tràmit i pendents de ser atorgats. Ambdós permisos s'han demanat sobre les mateixes quadrícules mineres (vegeu els mapes que hi ha més avall) i, a més del terme de Costur, afecten també els termes veïns de les Useres i Figueroles.

El primer (núm. reg. 2953) va ser sol·licitat el 19 d'abril de 2012 per José Solaz Olivert, un empresari de Cullera (València) que  té una empresa dedicada a l'extracció de roques, pissarres, arglies i altres productes per a la construcció.

El segon (núm. reg. 2960) va ser sol·licitat uns mesos després, el 19 de juliol de 2012, per un gabinet d'enginyeria de Castelló de la Plana, Agua, Minería y Medio Ambiente SL,  per al mateix recurs i sobre les mateixes quadrícules mineres.

Com podeu observar aquestes tres quadrícules mineres inclouen la zona del barranc de les Olles, el pont de Sidreta, el pla del Maneguet, la Foieta, i part del Collado i del Camirel, tot al voltant de la carretera CV-165. 

Butlletí informatiu de l'assemblea veïnal

Des de la PNC Secció Costur som conscients que molta gent no té accés a la informació que distribuïm via blog o facebook. Per això hem decidit per un esforç i editar Un altre Costur és possible, un butlletí informatiu de només quatre pàgines per a fer arribar la informació més important sobre la mina de la Bassa Roja i els acords de les assemblees a totes les cases del poble.

Aquesta setmana s'ha distribuït el número 1. Els posteriors s'editaran quan hi haurà informació rellevant, sense periodicitat fixa.

Primera pàgina del primer butlletí informatiu de la PNC Secció Costur.

Resum de l'avantprojecte de la mina de la Bassa Roja

Aquest article és un resum de l'avantprojecte que CAPLANSA ha presentat sobre la mina de la Bassa Roja que hem redactat a partir de la còpia que ens ha facilitat l'Ajuntament de Costur.

 

CAPLANSA és una empresa del Grup CALCINOR i membre d'ARIVAL (Asociación de Empresas de Àridos de la Comunidad Valenciana) dedicada a l'activitat industrial i minera per a la fabricació de productes calcinats i derivats, fabricació d'àrids i formigó per a la construcció i també triturats calcaris per a la indústria cimentera, ceràmica etc... que, amb l'explotació de noves pedreres com la del pla de la Bassa Roja a Costur, pretén ampliar els seus recursos minerals per garantir-se matèria primera (calcària de bona qualitat) per a la planta de calcinació de Xilxes i altres instal·lacions per poder assegurar la seua producció industrial.

Amb aquesta finalitat, l'empresa va realitzar una sèrie de sondejos al pla de la Bassa Roja durant el mes de novembre de l'any 2007; l'Ajuntament de Costur va emetre la Certificació de Compatibilitat Urbanística sobre la parcel·la 112 del polígon 005 l'octubre del mateix any i posteriorment, març de 2010, li va cedir els drets d'explotació minera i va arrendar la parcel·la a CAPLANSA per 6000€ anuals més IVA, més l'increment de l'IPC.

El disseny previst per a l'explotació és el típic d'una pedrera a cel obert, amb bancs de treball a distints nivells comunicats mitjançant accessos i pistes de transport fins la plaça de la pedrera on hi haurà la zona d'instal·lacions de benefici (maquinària i instal·lacions necessàries per moldre la calcària extreta de l'explotació: tremuges, trituradores de mandíbules, garbells vibrants, cintes transportadores...).

Instalacions de benefici en una pedrera d'àrids

L'explotació és realitzarà, com hem dit, dins de la parcel·la 112 del polígon 005 i ocuparà una extensió aproximada de 20 ha (200.000 m2), és a dir, aproximadament la mateixa superfície que 26 camps de futbol com el Santiago Bernabeu (107 x 72) o el Camp Nou (105 x 68).

Els primers treballs consistiran a retirar la coberta de terra vegetal fins deixar a la vista el recurs explotable, la roca calcària, que a la Bassa Roja, com tothom sap és ja pràcticament a la vista perquè la poca coberta vegetal que hi ha s'acumula al centre del pla, a la bassa, per l'arrossegament de les aigües de pluja.

En segon lloc es procedirà a l'extracció del recurs mitjançant principalment perforació i voladura.

Imatge d'una voladura a una mina a cel obert.

Finalment, la roca calcària es carregarà, amb retroexcavadores o pales de carrega frontal, en bolquets o dúmpers de gran tonatge i es transportarà a les instal·lacions de benefici on serà triturada i calibrada fins que s'aconseguiran els calibres desitjats per a la comercialització.

Retroexcavadora carregant un dúmper.

A la mina de la Bassa Roja està previst que l'altura dels bancs de treball siga de 14 m. tot i que pot arribar fins els 20 m. en determinats llocs segons la topografia del terreny. Entre banc i banc de treball hi haurà una plataforma de treball de 25 m. d'amplària com a mínim.

Bancs i plataformes de treball en una explotació a cel obert

L'amplària de les pistes a l'interior de l'explotació serà d'uns 7,5 m. amb dos carrils. Un per on circularan camions de 3,5 m. d'amplària tipus VOLVO A35, com el de la imatge, o similars i un altre per a trànsit normal separats per una barrera.

VOLVO A35 de tracció 6x6 i 35 tones de carrega (15,5 m3).

L'empresa ha calculat les reserves de l'explotació en un total de 6.550.136 m3 i estima que el sòl de la superfície a explotar està cobert per una capa de 0,20 m. de terra, la qual cosa suposa un total de 38.640 m3 de material que s'haurà de reservar per utilitzar-lo quan es restaure la pedrera. Segons les previsions de l'empresa la restauració es realitzarà per fases simultàniament amb l'explotació.

Per tant, el volum de reserves explotables serà de 6.500.000 m3, és a dir, 15.500.000 tones (després de descomptar un 5% de material estèril de difícil comercialització que s'utilitzarà per a la restauració i calculant la densitat mitjana de la calcària a 2.500kg./m3) que s'explotaran durant 30 anys dividits en 6 quinquennis al ritme previst en la taula següent:

Les grans xifres són, però, difícils d’imaginar. El campanar de Costur té aproximadament 10m2 de planta per una vintena de metres d’altura, és a dir, uns 200m3. 6.500.000m3 equivalen a 32.500 campanars que dividits entre els 30 anys previstos suposen una extracció d’uns 1000 campanars per any, és a dir, que durant la vida de l'explotació desapareixerà de la Bassa Roja, cada dia, el volum equivalent a 3 campanars.

Església i campanar de Costur.

L'empresa preveu, per a l'explotació una plantilla d'unes 10 persones: un encarregat de mina, un barrinador, un maquinista de pala carregadora, un maquinista de pala retroexcavadora, un o dos maquinistes de dúmper, dos empleats a les instal·lacions de benefici, un tècnic de manteniment i un empleat que s'encarregarà de la bàscula i de l'administració. Aquesta plantilla estarà assessorada per personal tècnic competent i, segons la mateixa empresa, part dels treballs podran ser subcontractats a altres empreses. Les jornades de treball seran de huit hores diàries aprofitant al màxim la llum solar.

L'avantprojecte també preveu les principals alteracions mediambientals que segons l'empresa són el soroll produït per la maquinària de fabricació dels àrids, per la maquinària auxiliar de càrrega i transport i pel tractament de materials durs. El soroll serà per tant inevitable tot i que, segons l'empresa el fet que la instal·lació se situe dins de la cantera, el treball siga en hores diürnes i la ubicació de la pedrera siga en un lloc allunyat de nuclis habitats (1.500 m) atenuarà el soroll i la "apreciación de ruido por personas que por allí transiten se estima que no molestará en exceso".

El segon factor d'alteració mediambiental es la pols perquè és "la fuente de contaminación del aire más importante en las explotaciones a cielo abierto e instalaciones de trituración, clasificación i almacenamiento, siendo debida a la presencia de partículas en suspensión".

Les empreses sempre proposen, perquè estan obligades per llei, mesures correctores per a reduir les emissions de pols però aquestes són inevitables. Les tremuges (cast. tolvas), les trituradores de mandíbules, els garbells vibrants (cast. cribas vibrantes), les cintes transportadores, els munts de materials emmagatzemats, les màquines perforadores i el trànsit per les vies de transport i per la plaça de la pedrera són els elements que produeixen pols a les pedreres i la realitat que podem veure en nombrosos vídeos, com els que hi ha penjats en aquest blog, i tants altres que poden veure a la xarxa, deixen ben a les clares que la pols és un  element consubstancial i inevitable en qualsevol mina a cel obert com les pedreres d'àrids, tot i que l'empresa creu que amb les mesures correctores proposades "no se esperan manifestaciones pulverulentas suficientemente importantes como para hacer necesarias medidas de gran envergadura técnica o económica, más aún si tenemos en cuenta el aislamiento del emplazamiento respecto al entorno, que hace que en caso de producirse o escaparse al control, la afección no llegaría a núcleos habitados".

El tercer factor de contaminació ambiental són els líquids residuals de l'explotació procedents, per exemple, del rentat de la maquinària o dels canvis d'olis i altres líquids dels vehicles que s'han de fer en llocs especialment habilitats. Està previst retindre les aigües superficials utilitzades en l'explotació en basses de decantació de sòlids que hauran de ser netejades a l'estiu i el fang que s'extraga de l'interior dipositat a la pedrera per tapar-lo durant la restauració. També està prevista la construcció de dipòsits especials per als líquids mes contaminants. Tanmateix cal tenir en compte que qualsevol emissió no controlada pot arribar als barrancs propers (del Savinar i del Fornet i fins i tot a la Rambla) i passar als aqüífers perquè la calcària és una roca molt permeable.

L'avantprojecte també preveu mesures de control del fang, de control de les vibracions, de control del sòl i mesures de control dels residus. 

Finalitzada la vida de l'explotació es preveu que on ara hi ha la bassa Roja quede una pendent de 35º i que es formen bancs de restauració amb angles no superiors a 45º i una altura no superior a 7 m. separats per bermes (bancals) de 3 m. d'amplària.