Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assemblea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assemblea. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de juliol del 2015

Sobre pactes de govern i comptes municipals



Les eleccions municipals de maig d’enguany van suposar, tot i ser la força més votada amb 159 vots, el punt i final a trenta-sis anys de govern de Gonzalo Centelles al capdavant de la llista del PSPV-PSOE i l’inici d’una nova etapa amb un govern de Compromís (145 vots) possibilitat pel regidor del Partit Popular (73 vots).

Aquesta situació, encara que alguns pareguen indignats i sorpresos, ha sigut entesa per la majoria de la població costurenca, la qual cosa evidencia que la política als pobles té més a veure amb les persones que amb les sigles dels partits. Tanmateix, de portes enfora, hi ha qui li costa entendre un suport aparentment contra natura.

Potser siga per això, o ves a saber si per altres interessos, que tres dies després de les eleccions, el 27 de maig, El Mundo al suplement Castellón al dia ja criticava un pacte Compromís-PP a Costur amb un article (de tres quarts de pàgina!!) amb el subtítol “Los nacionalistas preparan un pacto con el PP para desbancar a una família socialista de Costur” en el qual, curiosament, només hi havia declaracions dels líders de Compromís i del PP però la foto que acompanyava el titular de la portada del suplement era per al líder del PSPV-PSOE, Juan Carlos Centelles, (foto, per cert, retallada d’una que el mateix diari va publicar posteriorment, el dia 14 de juny, però que es va fer abans del 27 de maig, en la qual Gonzalo i Juan Carlos Centelles, pare i fill, apareixen junts davant de casa del fill).

Les crítiques van continuar després de la presa de possessió de l’Alcalde de Compromís, amb el suport de l’únic regidor del Partit Popular, al mateix diari El Mundo (14 de juny) i al diari Mediterráneo (14 i 15 de juny) i també en una entrevista concedida per Juan Carlos Centelles a l’emissora Onda Cero el dia 15 de juny al programa Castellón en la Onda. En aquesta entrevista, a més, Juan Carlos Centelles va afirmar que l’equip de govern anterior, presidit per son pare, no havia fet “tan malament les coses” i que havia deixat “l’Ajuntament sanejat”. Aquestes declaracions seguien la línia del míting electoral del PSOE (21 de maig) Juan Carlos Centelles va fer un elogi de les moltes coses positives dels 36 anys de govern de son pare.

No va faltar tampoc una crònica, més llagotera que laudatòria, publicada al diari Mediterráneo el dia 31 de maig: “Gonzalo Centelles, media vida dedicada al servicio de Costur”. Una crònica escrita bé des de l’amistat incondicional, bé des de la ignorància o bé des del partidisme.

Preliminars necessaris a banda, el nou equip de govern de l’Ajuntament de Costur s’enfronta ja amb la realitat del govern que està bastant allunyada de la d’aquell Costur que, amb un superàvit espectacular, lligava els gossos amb llonganisses. I és que la realitat immediata són els comptes municipals de l’any 2014, tant de l’Ajuntament com d’Eléctrica Costur SLU, sobre els quals va girar l’assemblea veïnal convocada per l’Alcaldia i que es va celebrar dimecres dia 15 de juliol.

Els comptes de l’Ajuntament estan clars. L’única observació a fer és que l’any 2014 les despeses van superar els ingressos en 16.163,59€ i els comptes es van haver de quadrar amb modificasions de credit a carrec de romanent de tresoreria. Quin és el problema? Que s’ha gastat més del que s’ha ingressat i l’augment de les despeses supera el tant per cent de desviació permèsa per el article 21.1 de la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per la qual cosa a l’anterior equip de govern se li va exigir un Pla de viabilitat econòmicofiancer per a l’Ajuntament de Costur. I aquest pla l’haurà de fer el nou equip de govern perquè l’anterior no el va fer.

Per cert, el romanent de tresoreria que en aquests moments se situa al voltant de 135.000€ coincideix, aproximadament, amb la quantitat que l’Ajuntament va cobrar com a indemnitzacións per l’incendi de l’Alcalatén de l’agost de l’any 2007 (135.620 en total). Sense els diners d’aquesta indemnització, a hores d’ara, el superàvit de l’Ajuntament, de què alguns tan presumeixen, ben bé no existiria.

Ben diferent, i més greu, és el cas d’Eléctrica Costur SLU, una empresa de distribució d’electricitat fundada l’any 2007, de capital exclusivament municipal (propietat, per tant, del poble), sense personal, l’administrador únic de la qual era l’exalcalde de Costur: Gonzalo Centelles. Aquesta empresa va presentar un balanç de comptes positiu fins l’any 2012, però l’any 2013 va entrar en pèrdues (-11.563€) i l’any 2014 va continuar també en pèrdues (-63.196€) tot i que la previsió inicial era acabar 2014 amb un superàvit de 201,35€. Què siginifica açò? Clar i ras. D’acord amb la normativa legal vigent una empresa pùblica que presenta balanços amb pèrdues durant dos anys consecutius ha de ser dissolta, s’ha de liquidar.

Eléctrica Costur SLU ingressa uns 69.000€ l’any en concepte de peatges per la xarxa elèctrica. Eléctrica Costur SLU no compra i ven llum, sinó que és la propietària d’una xarxa (una autopista, com si diguerem) i cobra un peatge a qui ven la llum als usuaris perquè la llum passa per la seua xarxa (i per tant està obligada a mantenir-la en condicions òptimes). Amb eixos 69.000€ l’empresa ha de fer front a una sèrie de despeses de gestió empresarial, de manteniment de la xarxa, de reparació d’avaries, etc... que es consideren depeses fiscalment deduïbles perquè són necessàries per al manteniment de l’empresa.

En condicions de normalitat, si a Eléctrica Costur SLU només se li carregaren les despeses fiscalment deduïbles, es calcula que amb els 69.000€ hauria de donar beneficis i, per tant, l’Ajuntament de Costur, és a dir, els veïns, hauríem de tindre una empresa sanejada, capitalitzada i amb capacitat per a fer front al manteniment de la xarxa elèctrica i dels centres de transformació. En canvi, què tenim?. Recordem-ho: una empresa que ha tancat dos exercicis consecutius, 2013 i 2014, amb dèficit i que, segons la normativa legal, està en condicions de ser dissolta, liquidada.

Per què hem arribat a aquesta situació? Per diversos motius, entre els quals cal destacar:

1.- Una manera de portar la comptabilitat poc ortodoxa que ha assignat despeses a partides que no els corresponen, posant a despeses directes partides que són d’immobilitzat.

2.-El canvi de comptadors de la llum es va fer en una única fase i va suposar una despesa molt important per a Eléctrica Costur SLU: 61.561,32€ més IVA. Si aquest canvi s’haguera fet en tres o quatre fases s’hagueren minimitzat l’impacte econòmic i la descapitalització de l’empresa. I s’haguera pogut fer perquè el canvi total de comptadors no és obligatori fins l’any 2018. Més encara, per què es va pagar la instal·lació de 112 comptadors interiors a 147,96€/unitat quan estava pressupostada en 75,63 €, /unitat?

3.- Les depeses considerades de liberalitat, és a dir, les que no són necessàries per al funcionament de l’empresa i que per tant depenen de la discrecionalitat, en aquest cas, de l’administrador únic de l’empresa. Entre aquestes despeses trobem: lots de Nadal (per a una empresa sense treballadors), orquestres de festes, menjars monumentals de festes, programa de festes, despeses de representació, dinars a restaurants, etc... que sumen al voltant d’uns 15.000€, als qual cal afegir un altres 22.000€ d’un lloguer dubtós.

Si aquestes depeses de festes (uns 15.000€) se li hagueren carregat a l’Ajuntament de Costur i se li restaren els ingressos pel lloguer dubtós (22.000€), la desviació entre despeses i ingressos (16.163,59€ per a l’exercici de 2014) encara hauria sigut més gran (al voltant de 53.000€) i el Pla de viabilitat economicofinancer que s’ha de fer hauria sigut més estricte que el que s’haura de fer ara.

En conclusió, els comptes de l’Ajuntament, molt més controlats per la Sindicatura de Comptes que els d’Electrica Costur SLU, es van quadrar, d’una banda, amb modificacions de crèdit procedents del romanent de tresoreria que superaven el límit permès per la Llei orgànica 2/2012, i de l’altra perquè se li van carregar despeses que no li corresponien a Eléctrica Costur SLU, és a dir, es van salvar els comptes de l’Ajuntament a costa de carregar d’augmentar les pèrdues d’Eléctrica Costur SLU.

I per a acabar la cirereta del pastís. Hem dit que Eléctrica Costur SLU, d’acord amb la normativa legal està en situació de ser liquidada perquè ha presentat dos anys consecutius de pèrdues. Hem dit, també, que la previsió per a 2014 era un superàvit de 201€. En canvi, la previsió inicial de l’empresa per a 2015, feta per l’administració anterior, preveu un dèficit proper als 20.000€. Algú ens ho pot explicar?

Què pensa fer l’equip de govern de Compromís-PP davant de la situació econòmica municipal?

En primer lloc fer i presentar el Pla de viabilitat economicofinancer de què hem parlat abans i ajustar al màxim les despeses municipals i els ingressos per a aconseguir l’estabilitat pressupostària a què ens obliga la llei.

En segon lloc intentar salvar Eléctrica Costur SL. Això implicarà:

  1. reestructurar la comptabilitat dels anys 2013 i 2014 per a intentar portar les pèrdues de l’any 2013 (11.563€) a beneficis, escluin tots els gastos que no son fiscalment deduibles;
  2. presentar declaracions complementàries dels dos exercicis;
  3. exposar-nos a sancions i possibles inspeccions per part de l’administració.
  4. intentar que enguany, malgrat el dèficit previst d’uns 20.000€, Eléctrica Costur SLU tanque l’exercici sense pèrdues.

I en tercer lloc, informar puntualment al poble amb transparència i claredat, a través de l’assemblea ciutadana i les sessions plenàries de l’Ajuntament, per a que participe en la presa de decisions sobre el futur de l’empresa i del poble. Al cap i a la fi, el propietari de l’empresa és el veïnat, som tots.

Es va oblidar de tot açò l’actual cap de l’oposició, Juan Carlos Centelles, quan va defensar la gestió de l’anterior alcalde, Gonzalo Centelles, al míting del dia 21 de maig i l’entrevista d’Onda Cero del dia 6 de juny? Ho sabia? I el que és més important, es va oblidar d’alguna cosa més que el poble de Costur hauria de saber? Potser, ara, els que, des de fora o des de dins, criticaven o no entenien la formació d’un equip de govern Compromís-PP comencen a entendre’l.

Un altre Costur és possible.
Col·lectiu Compromís Costur.
Costur, juliol de 2015.

diumenge, 6 de juliol del 2014

Acta de la VII Assemblea veïnal (2014/06/28)



Hora d'inici: 19:05.
Hora d'acabament: 21:00
Assistents: 45 persones

Comença l'assemblea tot recordant que l'assemblea és veïnal, que tots els presents estan en representació pròpia i que tothom té el dret a parlar i deure d'escoltar.

El tema d'aquesta VII assemblea és donar informació sobre l'expedient 2960 “FACIES VIMPORT” per a extracció de calcària ornamental demanat per l'empresa AGUA, MINERIA Y MEDIO AMBIENTE SL.

En primer lloc s'explica que, a diferència del cas de la Bassa Roja, el terrenys sobre els quals es pretén fer la investigació són majoritàriament de propietaris particulars. La PNC Secció Costur donarà la informació de que disposarà en cada moment i cada propietari decidirà lliurement que voldrà fer en cada moment: al·legar o no, vendre o no, estar a favor o en contra.
Tanmateix, la PNC, tal com vam fer amb la Bassa Roja, pensem que tenim l'obligació d'informar i al·legar.

Una altra diferència amb el cas de la Bassa Roja és que en aquest procés tenim la informació des del començament, des de la sol·licitud del permís d'investigació i per tant ens hem personat davant dels organismes competents i podrem presentar al·legacions des del principi

ORÍGENS DEL PROCÉS
Les tres quadrícules d'aquest permís d'investigació procedeixen del permís d'investigació que l'any 2006 va demanar CAPLANSA sobre les 138 quadrícules que abasten tot el terme de Costur. Posteriorment CAPLANSA es va centrar en la Bassa Roja, no va aprofitar el permís d'investigació i l'administració el va resoldre per concurs.

Dues empreses (José Solaz Olivert, de Cullera, i Agua, Minería y Medio Ambiente SL, de Castelló de la Plana) van solicitar les tres matiexes quadrícules, Solaz Oliver va renunciar al permís però Agua, Minería y Medio Ambiente SL no i aquest és el permís que ara s'ha admés a tràmit, el número 2960 FACIES VIMPORT (Expedient MIPINV/2012/11/12).

L'any 2012 la resta de quadrícules (135) van quedar franques (no tenen cap reserva per part de l'estat) i registrables (són superiors a 1 ha) i en aquest estat continuen per a qui vulga sol·licitar un permís d'investigació.

CRONOLOIA DEL PERMÍS D'INVESTIGACIÓ 2960 CLASSE C
  • 19/07/2012- Agua, Minería i Medio Ambiente SL sol·licita el permís d'investigació a la Conselleria d'Indústria.
  • 14/05/2014- Admissió definitiva a tràmit del permís.
  • 24/05/2014 – L'admissió es publica al BOP per a exposició publica encara que els terminis d'al·legació no comencen fins l'endemà de la publicació al DOCV.
  • 27/05/2014- Veiem l'admissió del permís publicada al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Costur.
  • 29/05/2014- La Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient, emet un informe sobre el Pla de Restauració del Projecte d'Investigació on diu que no es pot informar per una sèrie de deficiències, la mes important perquè no es determina amb exactitud el lloc on es volen fer els sondejos i les cates i també perquè s'obvia la presència de dues vies pecuàries classificades al terme de Costur.
  • 3/06/2014- Es publica al DOCV l'admissió definitiva del permís d'investigació. S'inicia un període d'al·legacions d'un mes (fins el 3/07/2014). Aquest mateix dia la PNC Secció Costur es persona a la Conselleria d'Indústria com a part interessada en l'expedient i també a l'Ajuntament de Costur per a que, tot i no ser de la seua competència, sàpien que estem interessats en l'expedient i que volem rebre la informació que els puga arribar). Consultem l'expedient a la Conselleria d'Indústria i prenem notes per a redactar al·legacions.
A partir d'ara:
    1. La conselleria ha de resoldre les al·legacions.
    2. L'empresa ha de modificar el Projecte d'Investigació i el Pla de Restauració o bé renunciar al permís.
    3. Si l'empresa modifica els projectes i presenta documentació s'obrirà un nou període d'exposició pública i presentació d'al·legacions.
    4. Si finalment es concedeix el permís d'investigació serà declarat d'utilitat pública:
      a. Tindrem 15 dies per a al·legar
      b. L'empresa tindrà 2 mesos per a demostrar que té el permís dels propietaris per a iniciar els treballs d'investigació. Si hi ha propietaris que no donen permís l'empresa ha d'iniciar un expedient d'ocupació forçosa d'acord amb la llei d'expropiació forçosa perquè el permís és d'utilitat pública. Encara que el propietari no done permís l'empresa pot expropiar perquè el permís és de la classe C i es considera d'utilitat pública. El propietari no decideix. Decideix l'empresa.
      c. L'empresa tindrà 4 mesos per a presentar el pla de treball anual.
      d. L'empresa tindrà 6 mesos per a iniciar els treballs d'investigació.
      e. L'empresa tindrà 2 anys per a acabar la investigació (prorrogables fins a 6).
      f. Els recursos extrets només són per a investigació. No poden ser comercialitzats.

Finalitzats els treballs d'investigació, l'empresa haurà de sol·licitar la concessió d'explotació.

L'expedient s'ha de resoldre (d'acord amb la llei de mines) en un termini de 6 mesos sense comptar els períodes d'exposició pública i els transcorreguts entre les resolucions administratives i la seua publicació al DOCV, però l'experiència ens diu que el processos selen ser bastant llargs; a la Bassa Roja l'atorgament del permís va tardar dos anys i a la Trauanta, al terme de Llucena, en va tardar tres.

Informem que, després de tot el que va passar amb el cas de la Bassa Roja, ens hem assabentat de l'admissió d'aquest permís perquè el vam llegir al tauler d'anuncis de l'ajuntament. Pensem que l'Ajuntament ens haguera pogut passar la informació però no ho va fer. En canvi si que ens han notificat que la Conselleria d'Indústria els ha demanat un dictamen sobre l'ampliación d'una mina a Vilafamés (San Miguel II). Des de la PNC Secció Costur els vam contestar tot agraint-los la informació i dient-los que també els haguérem agraït que ens hagueren comunicat l'admissió del permís 2960 FACIES VIMPORT, i que també els agraïrem que, quan el tinguen fet, ens faciliten còpia del dictamen que els ha demanat la Conselleria d'Indústria sobre la mina de Vilafamés.

PERMÍS DE INVESTIGACIÓ

Exposem el mapa de les quadrícules mineres amb els punts aproximats on van les cates i els sondejos i també el mapa cadastral parcel·lari, tot advertint que poden haver-hi errors en la divisió parcel·lària.

En primer lloc es faran sondejos elèctrics o prospeccions sísmiques de refracció, mètodes no destructius, i segon els resultats es determinarà el lloc on es faran els sondejos mecànics (onze sondejos d'entre 30 i 40 metres de profunditat).

Els sondejos es faran als eixamplaments de camins i en espais marginals.

Un dels sondejos està ubicat provisionalment al pla de la Roca, en una parcel·la municipal.

Tot i que el permís diu que no hi ha vies pecuàries, sí que n'hi ha i així ho fa constar la Conselleria de Medi Ambient en el document on diu que no e pot informar el Projecte d'Investigació ni el Pla de Restauració per que siga tingut en compte.

La zona que més els interessa són unes 50 hectàrees a lloc que ells anomenen el pla del Corral dels Coixos on es manifesta el tipus de calcària que busquen.

Al projecte apareixen com a beneficiables les arenisques i les argilites, la qual cosa pot ser preocupant si realment troben argiles perquè es pot transformar en una mina d'argila com les de Moró.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ

Segons el Projecte de Restauració els sondejos s'ompliran amb el detritus que generaran i el sobrant es portarà a un altre lloc sense especificar (“donde se quede”).

Es faran tres sembres i plantacions en el moment adequat i tres regs per a afavorir el cicle vegetatiu de les plantes.

Tanmateix, aquesta empresa és la mateixa que va investigar a la partida del Bosc, a la Trauanta. Segons el cadastre miner, se li va concedir un permís d'investigació l'any 2004, però no van treballar fins l'any 2012 (no es van complir els terminis legals?) i tal com mostren les fotos projectades durant l'assemblea no es va restaurar res després d'acabar el treball d'investigació. Observant detingudament la zona el dubte que tenim es saber si tot allò només va ser un treball d'investigació o alguna cosa més.

Aprofitem les fotos de la Trauanta per deixar clar que l'explotació que es preveu a la zona del corral dels Coixos no és com la de la Bassa Roja. A la Bassa Roja l'explotació es feia mitjançant voladures i l'explotació de calcàries ornamentals es fa mitjançant el tall mecànic de la roca i el transport per a optimitzar l'aprofitament.

AL·LEGACIONS

En primer lloc expressem el nostre agraïment als propietaris particulars que ja han presentat al·legacions; a l'ajuntament de Figueroles l'interés que ha mostrat i al de les Useres perquè ens han informat que també en presentaran.
Expliquem el contingut de les setze al·legacions que hem preparat des de la PNC Secció Costur i que tenim un document per si algú vol adherir-se a les al·legacions a títol individual.

PROPOSTES I ACORDS

Se sotmet a la consideració de l'assemblea la conveniència de presentar les al·legacions i s'aprova per unanimitat.

Un assistent proposa que, ja que l'Ajuntament som tots, que presente al·legacions. Comentem que si no les té preparades ja no tindran temps. Un altre assistent proposa que l'Ajuntament s'adherisca a les al·legacions de la PNC Secció Costur. Un altre assistent proposa que si l'Ajuntament no vol presentar al·legacions, almenys haurien d'informar-se de l'estat de l'expedient i mantenir el poble informat. Finalment es consensua proposar a l'Ajuntament que s'adherisca a les al·legacions, que s'informe sobre l'estat de l'expedient i que mantinga el poble informat, la qual cosa s'aprova per majoria.

Es pregunta si es pot al·legar encara que no es tinguen finques dins de les quadrícules mineres i contestem que qualsevol pot al·legar.

Es proposa distribuir fotocòpies de les quadrícules mineres amb la divisió cadastral. Comentem que es pot fer però tenint sempre en compte que poden haver errors en la parcel·lació cadastral i que la informació serà només orientadora.

La PNC Secció Costur proposa recollir firmes en passar l'estiu amb un model per als propietaris afectats i un altre per a tots els que no ho siguen. S'aprova per unanimitat.

Es proposa demanar a l'Ajuntament que inicie els tràmits per a elaborar un Pla General d'Ordenació Urbana per a mantenir protegit el terme municipal perquè si no ordenem nosaltres el terme municipal ens l'ordenaran des de fora a base de projectes que, majoritàriament no desitgem tenir prop del nostre poble. S'informa que en el darrer ple, i en altre ocasions, ja se li ha fet aquesta proposta a l'equip de govern per part dels grups polítics de l'oposició i per part de la Plataforma i que el Sr. Alcalde respon que no ens fa falta, que val molts diners, que costarà molt de temps... i que les normes subsidiàries de l'any 1988 són suficients. La proposta de demanar l'elaboració del PGOU s'aprova per unanimitat.

S'aporta la informació que el material que busca l'empresa és una calcària ornamental anomenada “Rojo Alicante” i “Emperador”, un material molt car, però que si hi ha molta oposició l'empresa podria abandonar el projecte.

Es tanca l'assemblea a les 21:00.


dissabte, 5 de juliol del 2014

Presentades les al·legacions contra la Pedrera del Collado - Pla del Maneguet

El passat dia 2 de juliol la PNC Secció Costur va presentar al registre de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació les 16 al·legacions que es van explicar a la VII assemblea veïnal celebrada el dia 28 de juny.

A més d'aquestes setze al·legacions també se'n va presentar una de l'Associació de Veïns del Mas d'Avall i una altra que es va redactar el dilluns dia 30 amb informació procedent del PGOU de Figueroles que ens va fer arribar el mateix Ajuntament de Figueroles.

Segons el PGOU de Figueroles, major part de la part afectada del terme de Figueroles és sòl rustic amb protecció forestal, sobre el qual no es poden fer treballs miners, menys encara si tenim en compte que la normativa vigent en matèria de protecció de sòl forestal afectat per incendis prohibeix expressament qualsevol activitat minera en aquest tipus de terreny durant els deu anys posterior a l'incendi.
L'al·legació de l'Associació de Veïns del Mas d'Avall és sobre les distàncies mínimes a què les activitats potencialment perilloses s'han de situar des dels nuclis urbans ja que el Mas d'Avall està situat a menys de 2000 metres de les quadrícules mineres sol·licitades per a la investigació.

Les al·legacions presentades per la PNC Secció Costur compten amb el recolzament unànim de l'assemblea i d'una seixantena d'adhesions de a títol individual recollides entre veïns i afectats. Les al·legacions giren al voltant d'aquests setze punts:

1.- Sobre les vies pecuàries.
2.- Sobre els accessos previstos a les zones d'investigació.
3.- Sobre els camins tradicionals i històrics.
4.- Sobre els corrals ramaders.
5.- Sobre les distàncies mínimes des dels nuclis urbans.
6.- Sobre les distàncies mínimes des dels edificis.
7.- Sobre els sondejos pròxims a la CV-165 i al pont de Sidreta.
8.- Sobre la proximitat de la font del Collado.
9.- Sobre la proximitat de barrancs.
10.- Sobre les basses del Club de Caçadors com a abeuradors i zones humides.
11.- Sobre fauna: lepidòpters i coleòpters.
12.- Sobre fauna: nidificació de l'Àguila reial, l'Àguila serpera, l'Arpellot cendrós i diverses espècies de falcons a la Penya Roja.
13.- Sobre la classificació del sòl.
14.- Sobre la valoració del paisatge.
15.- Sobre les cavitats subterrànies.
16.- Sobre els Projectes de Restauració en general.

També hem tingut notícia que l'Ajuntament de les Useres presentarà al·legacions a aquest projecte d'investigació.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Hem salvat la Bassa Roja



El passat dijous 10 d’octubre de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Costur va aprovar per unanimitat, amb els vots favorables de PSPV-PSOE, PP i Compromís, l’acord de rescissió a què han arribat l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Costur i l’empresa Cales de la Plana SA (CAPLANSA).

Les parts han rescindit de mutu acord el contracte de cessió dels drets d’aprofitament miner i arrendament dels terrenys de la Bassa Roja que havien signat l’any 2010 i l’empresa, sense terrenys per a explotar i sense els drets miners no pot fer res. El trencament acordat del contracte suposa l’acceptació per les parts d’aquestes cinc clàusules:


  1. CAPLANSA accedeix a la rescissió de mutu acord del contracte proposada per l’Equip de Govern.
  2. CAPLANSA recuperarà els diners que ha pagat en concepte d’arrendament i cànon amb l’IVA corresponent (al voltant de 22.000€)
  3.  L’import econòmic a què fa referència l’apartat anterior li serà abonat a CAPLANSA mitjançant transferència bancària quan es faça efectiva la rescissió del contracte. 
  4.  Totes dues parts (Ajuntament de Costur i CAPLANSA) es comprometen a no demandar-se una vegada rescindit el contracte. 
  5.  Totes dues parts (Ajuntament de Costur i CAPLANSA) s’obliguen al compliment de l’acord de rescissió aprovat pel Ple de l’Ajuntament a proposta de l’Equip de Govern.
 
La solució aprovada pel Ple de l’Ajuntament només pot ser valorada positivament perquè ha permès la conservació, encara que hi haja qui no li ho parega, d’un dels paratges més valuosos que tenim al terme de Costur: el pla de la Bassa Roja.

Convé, però, recordar algunes coses que a tots ens haurien de fer reflexionar i de les quals hauríem d’extraure lliçons per al futur:

1.- Convé recordar que aquest acord de rescissió, presentat per l’Equip de Govern, és la conseqüència directa del compromís adquirit per l’Equip de Govern a la reunió informativa que va convocar per al dia 18 de maig de 2013. En aquella reunió l’Equip de Govern es va comprometre a la celebració d’una enquesta d’opinió i es va vincular al resultat. L’enquesta es va celebrar l’11 d’agost i el resultat va ser majoritàriament contrari a la instal·lació minera (82,84% en contra i 16,62% a favor).

2.- Convé recordar que si hem hagut d’arribar, a les acaballes de l’any 2013, a aquesta situació que ha generat tanta tensió al nostre poble és perquè l’Equip de Govern tenia informació de primera mà sobre la mina, almenys des de juliol de l’any 2007, però no la va fer pública fins la Sessió Plenària de l’Ajuntament del dia 3 de desembre de l’any 2009. L’any 2007, abans d’iniciar cap tràmit en relació a la mina, era quan tocava fer l’enquesta d’opinió. Tots ens haguérem estalviat molts maldecaps i molt de temps que haguérem pogut dedicar a altres assumptes més importants, més interessants i més productius.

3.- I finalment, convé recordar que si s’ha aconseguit solucionar el tema de la mina i conservar el paratge del pla de la Bassa Roja, ha sigut per dos motius. Primer perquè els partits polítics de l’oposició i els membres de la Plataforma hem posat a l’abast del veïnat, organitzat en assemblea, tota la informació a què hem tingut accés, malgrat les dificultats ocasionals amb què ens hem trobat. Segon, i més important, perquè la mobilització veïnal ha estat el factor clau i decisiu que ha obligat l’Equip de Govern a convocar una reunió per a buscar una solució al problema de la mina. Els representants del PP, de Compromís i de la Plataforma, sense el recolzament del veïnat, no alcem un gat pel rabo, si em permeteu l’expressió. Sabem que és inevitable per a tot dirigent presentar-se com qui ha trobat la solució dels problemes, fins i tot la dels que ha creat o dels quals en forma part. No us enganyeu, però, la majoria dels dirigents només gestionen les solucions dels problemes dels quals formen part quan se senten pressionats i en el nostre cas l’èxit en la resolució del problema de la mina de la Bassa Roja ha estat el veïnat: la pressió i la participació veïnal han fet possible la solució del problema de la mina. La major part de l’èxit és del veïnat.

Per tant, gràcies a totes i a tots, afortunadament, la mina que CAPLANSA pretenia explotar al pla Bassa Roja ha passat a la història.